Autorització de residència a canvi de comprar un pis

El Secretari d’Estat de Comerç, Jaime García-Legaz, va anunciar el passat 19 de novembre que el Govern espanyol estava estudiant la possibilitat de modificar el Reial Decret 557/2011, de 20 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament d’Estrangeria, per incloure una nova modalitat d’autorització de residència: l’autorització de residència per la compra d’un habitatge amb un valor superior als 160.000 euros. Malgrat que el president del Govern, Mariano Rajoy, ha negat que hagi pres una decisió sobre això, la veritat és que no ho ha descartat.

No sabem com es regularà aquesta nova autorització de residència que el Govern estudia implantar, i ni tan sols si acabarà aprovant-se. Tanmateix, hem de plantejar els dubtes que ens sorgeixen al respecte. Al llarg d’aquesta setmana diverses organitzacions, associacions i altres col•lectius han mostrat la seva repulsa per aquesta proposta. No obstant, no totes les opinions abocades sobre aquesta notícia han estat desfavorables, també n’hi ha hagut d’altres que han considerat interessant aquesta proposta, i fins i tot, l’han comparada amb l’autorització de residència no lucrativa que existeix en el nostre ordenament i per la qual es permet que un estranger pugui residir a Espanya sense realitzar cap activitat laboral o econòmica. Al nostre entendre, i tenint en compte els termes en els que fou anunciada la proposta, aquesta comparació no és possible. Doncs les autoritzacions de residència no lucratives han de seguir el mateix procediment que s’exigeix per a la resta d’autoritzacions de residència, no sent concedida instantàneament; mentre que aquesta nova autorització de residència consistiria en una concessió automàtica des del moment en què es formalitzés la compra de l’habitatge, o almenys així ho va explicar el Sr. Jaime García-Legaz.

Arribats a aquest punt, explicarem en què consisteix una autorització de residència temporal no lucrativa. Aquesta es troba regulada als articles 46 a 51 del Reial Decret 557/2011, de 20 d’abril. Es tracta d’una autorització que habilita a residir a Espanya a aquells estrangers que tinguin recursos econòmics suficients per al seu manteniment (400% del IPREM), i si és el cas, el de la seva família (100% de l’IPREM per cada membre addicional). Per a obtenir-la, no n’hi ha prou amb que el sol•licitant demostri que té recursos econòmics per viure a Espanya sense treballar, sinó que a més li exigeixen: 1) No trobar-se irregularment en territori espanyol; 2) No tenir antecedents penals a Espanya i als països anteriors on hagi residit durant els últims cinc anys; 3) No figurar com a rebutjable a l’espai territorial de països amb els quals Espanya tingui signat un Conveni en aquest sentit; 4) Disposar d’una assegurança pública o privada de malaltia concertada amb una Entitat asseguradora autoritzada per operar a Espanya; 5) No trobar-se, si és el cas, dins el termini de compromís de no retorn; i 6) No patir cap de les malalties que poden tenir repercussions de salut pública greus de conformitat amb el que disposa el Reglament Sanitari Internacional de 2005.

Un cop reuneixi tots els requisits esmentats, l’estranger sol•licitant d’una autorització no lucrativa ha de passar un altre filtre més, que és l’obtenció del preceptiu visat per entrar a Espanya. És a dir, un cop concedida l’autorització no lucrativa per la Delegació o Subdelegació del Govern de la província competent, aquella quedarà supeditada a la prèvia concessió del visat per part de la missió diplomàtica o oficina consular espanyola de la seva demarcació de residència. Així mateix, la missió diplomàtica o oficina consular corresponent podrà denegar aquest visat, si es donen una de les causes previstes a l’article 48 del RD 557/2011. Per tant, veiem que no es tracta simplement d’una autorització per a “rics” -com han afirmat alguns mitjans per justificar la nova proposta de l’Executiu-, i això en base a que segueix un procediment i se li exigeixen unes garanties similars a les que es demanen per a qualsevol altra autorització de residència a Espanya.

PMF ADVOCATS considera que si una persona disposa de mitjans per viure sense treballar a Espanya, sempre que compleixi amb tots els requisits marcats per la LOEX i el seu Reglament, no hi ha inconvenient en que pugui residir al país. Diferent és la proposta que ara posa l’Executiu sobre la taula, que és la qüestió d’atorgar de forma automàtica una autorització de residència a estrangers que comprin un habitatge amb un valor que superi els 160.000 euros, sense saber si també els exigiran altres requisits, com ara no tenir antecedents penals i obtenir el preceptiu visat per entrar a Espanya. O si per contra, serà suficient amb el contracte de compravenda. En aquest cas, ens semblaria una mesura contrària al principi d’igualtat consagrat a l’article 14 de la Constitució Espanyola. No podem crear un sistema en què a centenars de treballadors immigrants se’ls exigeix constantment un esforç colossal per aconseguir un permís de residència i treball, així com per a les seves successives renovacions; i en canvi, no requerir uns mínims requisits a aquells que disposin de diners suficients per comprar una casa.

Una altra incertesa que també se’ns planteja és la relativa a la procedència i legalitat dels diners amb els quals es compraran aquests pisos. Hem de tenir present que aquesta proposta de concessió automàtica d’una autorització per a residir a Espanya per la simple compra d’un pis, sense gairebé més requisits i sense l’espera que implica sol•licitar una autorització de residència, pot ser un reclam molt atractiu per aquelles màfies que vulguin entrar al nostre país per la via ràpida. Motiu pel qual caldrà un profund anàlisi per part del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques a efectes de valorar aquests riscos.

Tots som conscients de la difícil situació econòmica que pateix el nostre país, però també som conscients que les autoritzacions de residència no són mercaderia intercanviable.

Comentaris