Limitacions a les batudes policials dels estrangers irregulars

El passat 16 de maig la Direcció General de la Policia va emetre la Circular 2/2012, sobre identificació de ciutadans, amb l’objectiu d’aclarir la confusió que va provocar la Circular 1/2010, de 25 de gener, d’instruccions sobre determinades actuacions policials derivades de la nova Llei 2/2009, d’11 de desembre, que modifica la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social (en endavant, LOEX), i recordatori d’altres actuacions. El Ministeri de l’Interior, en aquesta Circular, estableix que les identificacions estaran dirigides a aquelles persones que infonguin “sospites”. Estem davant d’un concepte jurídic indeterminat que es refereix eufemísticament a posseir trets ètnics que puguin semblar sospitosos d’irregularitat administrativa. Dit això, i continuant amb l’anàlisi de la Circular de 2012, veiem que aquesta especifica, desmarcant-se així de l’anterior, que les detencions i trasllats a les dependències policials s’han de fer d’acord amb el que estableix l’article 20.2 de la Llei Orgànica 1/1992, sobre Protecció de la Seguretat Ciutadana. Resulta decisiva i realment important la clàusula tercera de la Circular, ja que ressalta la improcedència de traslladar a les dependències policials a aquells individus dels qui es constati la seva situació d’irregularitat, sempre i quan la persona pugui mostrar un document vàlid d’identificació del seu país d’origen i indiqui un domicili en el qual pugui ser localitzat. En aquest cas, no es permetrà la seva detenció, que l’anterior Circular qualificava de “preventives o cautelars” als efectes de procedir a complir amb el procediment d’expulsió que regula l’article 57 de la LOEX.

Fins aquí el que la susdita Instrucció interna estableix. Ara toca analitzar les possibles solucions davant una detenció per estada irregular al país.

Una primera via seria la d’invocar l’article 20.1 i 2 de la Llei Orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre Protecció de la Seguretat Ciutadana, que únicament permet les identificacions a la via pública sempre que el “conocimiento de la identidad de las personas requeridas fuere necesario para el ejercicio de las funciones de protección de la seguridad que a los agentes encomiendan la presente Ley y la Ley Orgánica de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad”. Com veiem no preveu la possibilitat de fer “identificacions” per saber si un individu “sospitós” es troba o no en situació regular. L’apartat dos del mateix article diu clarament que si no és identificada la persona i sempre que sigui necessari per a la protecció de la seguretat ciutadana en nom d’impedir la comissió d’un delicte o falta, o per tal de sancionar una infracció -com seria el cas dels immigrants irregulars- sí que se la podria traslladar a les dependències policials més pròximes, però insistim que es refereix a persones que no puguin ser identificades i només per als fins exposats. Una segona via a la qual podrien acollir-se els estrangers irregulars que siguin detinguts per la Policia és la que preveu l’article 1 de la Llei Orgànica 6/1984, de 24 de maig, Reguladora del Procediment Habeas Corpus, que diu que seran detingudes il•legalment les persones que ho fossin sense que concorrin els supòsits legals, o sense haver complert les formalitats exigides per les lleis. En el cas dels immigrants irregulars, l’Art. 61 de la LOEX, només contempla una “detenció preventiva” com a mesura cautelar quan s’incoï un procediment sancionador que pugui acabar amb la màxima sanció, és a dir, l’expulsió. Ergo, no hi ha supòsit legal que permeti una detenció cautelar per possible infracció administrativa d’estada irregular -sense la prèvia incoació d’un procediment sancionador d’expulsió-, convertint-se així en una detenció il•legal, llevat que l’estranger no portés documentació, o aquesta fos considerada insuficient, llavors sí que podria ser pertinent el seu trasllat a Comissaria a efectes d’identificació, però un cop identificat correctament, no hi hauria més opció que la de la seva posada en llibertat immediata, com així es deriva de la Sentència del Tribunal Constitucional 341/93.

En conclusió, ens trobem davant unes actuacions de molt dubtosa legalitat que es realitzaven sense cap cobertura legal, fins a l’emissió de la Circular 2/2012. Cal recordar que aquesta pràctica de la Policia espanyola va ser denunciada per organismes internacionals com el Comitè de Nacions Unides contra la Discriminació Social, i que era contrària al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, acord que consagrava el principi de no discriminació per motius ètnics o racials. Espanya ja va ser condemnada al pagament d’una indemnització en un cas concret. Per tot això, hem de recalcar que la Constitució Espanyola (Art. 14) garanteix la igualtat de tots els ciutadans, i la Llei d’Estrangeria (art. 23) prohibeix qualsevol acte discriminatori contra persones per raó de la seva ètnia.

Comentaris