23/11/2012

Nova instrucció de la DGRN

Instrucció per unificar i equilibrar les tasques encomanades als registres civils en matèria de nacionalitat per residència

El Butlletí Oficial de l’Estat va publicar el passat 13 d’octubre, la Instrucció de 2 d’octubre de 2012, de la Direcció General dels Registres i del Notariat, sobre determinats aspectes del pla intensiu de tramitació dels expedients d’adquisició de la nacionalitat espanyola per residència.

Tots aquells que ens dediquem al món de l’estrangeria i que realitzem habitualment sol•licituds de nacionalitat per residència, a instàncies dels nostres clients, assistim perplexos davant la disparitat de criteris que adopten els diferents Registres Civils sobre la documentació requerida, sobretot sent coneixedors que des de l’any 2007 la DGRN va impulsar l’obligació d’actuar unificadament per evitar situacions, com les que se segueixen donant, en les que en funció del RC on es presenti la sol•licitud s’exigeix una documentació suplementària i obligatòria, que no es demana en un RC d’una altra localitat. Per això, la Instrucció de 26 de juliol de 2007 de la Direcció General dels Registres i del Notariat, sobre tramitació de les sol•licituds d’adquisició de la nacionalitat espanyola per residència
-que segueix vigent- va estipular un reguitzell de documents, l’exigència dels quals era ja obligatòria pels RC, sense que aquests en poguessin requerir cap més.

Vist que molts Registres Civils no compleixen amb la Instrucció del 2007 i segueixen demanant de motu proprio documentació “extra” que consideren d’aportació obligatòria per l’interessat; la DGRN s’ha vist en la necessitat de dictar la Instrucció de 2 d’octubre de 2012 per especificar amb més detall la documentació preceptiva en l’adquisició de nacionalitat per residència. L’annex I de la Instrucció recull els documents que s’hauran de presentar en els casos generals, i aquella per a casos particulars. La mateixa Instrucció estableix clarament que “esta documentación -la recogida en su Anexo I- tiene carácter tasado y los registros Civilesno podrán exigir a los ciudadanos documentación diferente o complementaria, sino recabarla de oficio de las Administraciones Públicas”. Més endavant tornen a insistir que “el expediente de nacionalidad por residencia, en su fase registral, se compondrá exclusivamente de los documentos que se especifican en el anexo I”.

Ens sembla encertadíssim el que s’ha dit per la DGRN i no només per una qüestió d’unificació en un tràmit que hauria de ser igual per a tots, ja que és d’índole nacional, no provincial o local; sinó principalment per una qüestió de seguretat jurídica. Com bé saben, l’article 9.3 de la Constitució Espanyola recull aquest principi, l’objectiu del qual és garantir que els ciutadans tinguin certesa sobre el dret aplicable. Perquè s’entengui, no és de rebut que els ciutadans es trobin amb la situació que els RC d’un o altre lloc els hi exigeixen una documentació, que per contra no requereix la DGRN, que al cap i a la fi és la responsable de resoldre els expedients de nacionalitat per residència, sent els RC simples tramitadors d’aquest. Creant, així, situacions de veritable injustícia, en veure’s el sol•licitant afavorit o perjudicat segons el seu lloc de residència.

Des de PMF ADVOCATS hem considerat necessari escriure aquesta ressenya per difondre el contingut de la Instrucció de la DGRN, ja que ens sembla de vital importància no només conèixer-la, sinó invocar-la, si calgués, davant els Registres Civils que segueixen obstinats a demanar una documentació als interessats que no és exigida per la DGRN i que aquesta ha conclòs com inacceptable, vulnerant, així, les Instruccions 26/06/2007 i 2/10/2012, i el principi de seguretat jurídica, consagrat a l’Art. 9.3 de la CE.

Comentaris