Pèrdua de la Targeta sanitària dels sense papers

La crisi econòmica ha estat sens dubte el desencadenant d’aquesta i altres mesures que s’inclouen en el Reial Decret-Llei 16/2012 de 20 d’abril sobre les mesures urgents per garantir el sistema nacional de salut.

A partir del proper 31 d’agost  d’ enguany, els immigrants sense autorització de residència a Espanya no tindran dret a targeta sanitària. Això implica el  trencament per part de l’estat espanyol  amb el principi d’universalitat de la sanitat pública, abocant a milers de sense papers , s’estima que poden ser actualment 500.000 , a l’exclusió dels serveis públic de salut, tret d’excepcions com són les urgències mèdiques i l’atenció als  menors i  embarassades.

La mesura és controvertida, per l’afectació que té a un dret fonamental bàsic com és l’assistència mèdica als estrangers que es trobava garantida a l’article 12 de la Llei d’estrangeria i  recollida a l’estatut d’autonomia de Catalunya i per la saturació que pot provocar als serveis d’urgències, al ser aquesta  l’única excepció a l’accés sanitari .  Aquest dret a l’assistència sanitària és al nostre entendre, juntament amb el dret a l’educació, un dels motius més importants de la permanència a Espanya de tants i tant irregulars en aquest lustre de crisi econòmica.  Amb la seva acció, el govern els dificulta l’accés a aquest dret i els dóna una nova empenta per tal d’excloure’ls socialment a través de la via més cruel. Veurem quines derivades té aquesta opció sobretot a nivell de salut pública i de rendiment econòmic de la mesura.

No discutim per altra banda l’oportunitat de la limitació de l’ anomenat turisme sanitari i  que obligava a l’estat  a fer-se càrrec de despeses sanitàries dels ciutadans comunitaris que no cotitzaven a Espanya però hi tenien residència.  Se’ls obligarà a partir d’ara a contactar un assegurança de salut obligatòria amb tota justícia.

Sorgeix al nostre entendre una ombra jurídica  respecte el Reial decret-llei de aplica aquestes mesures, doncs es  tracta d’un norma que col·lisiona  amb L’Estatut de d’autonomia de Catalunya, norma orgànica,  i el modifica en part , i això pot implicar la seva inconstitucionalitat al tractar-se d’una norma d’inferior rang.  Veurem què en diran els Tribunals.

Comentaris