Diferències entre el número d’identitat d’estranger (NIE) i la Targeta d’Identitat d’Estranger (TIE)

NIE o número d’identitat d’estranger i TIE o targeta d’identitat d’estranger són dues coses ben diferents que sovint es confonen tant pels estrangers que es beneficien dels mateixos com per la mateixa Administració que els concedeix.

Doncs bé, anem a diferenciar ambdues sigles. El NIE consisteix tal com indica la seva pròpia abreviatura en un número d’identitat concedit a persones estrangeres per tal de procedir a la seva identificació. La seva regulació la trobem a l’article 206 del Reial Decret 557/2011, de 20 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei Orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, després de seva reforma per Llei Orgànica 2/2009 (en endavant, Reglament d’Estrangeria). Aquest precepte estipula que aquells estrangers als quals se’ls hagi incoat un expedient administratiu, o aquells que tinguin interessos econòmics, professionals o socials amb Espanya, se’ls concedirà, als mers efectes d’identificació per a romandre en territori espanyol, un número d’identificació personal, que tindrà el caràcter d’únic i exclusiu.

Com hem dit el NIE es pot obtenir per dos motius diferents: un, perquè se t’incoï un procediment administratiu i per a això es requereixi un número d’identitat que identifiqui l’estranger sobre el qual s’obre aquest expedient administratiu, en aquest cas haurà de ser concedit d’ofici per la Direcció General de la Policia i de la Guàrdia Civil. Dos, per raons econòmiques, professionals o socials de l’estranger a Espanya, en aquest últim cas ha de ser sol•licitat personalment pel propi interessat, que haurà de comunicar el motiu pel qual sol•licita l’assignació d’un NIE i a més no podrà romandre a Espanya en situació irregular. En aquest últim supòsit, l’estranger sol•licitant podrà fer-ho davant l’Oficina d’Estrangeria o la Comissaria de Policia del seu domicili en cas de residir a Espanya amb títol que l’habiliti per a això (Ex. Un visat, per al qual no es requereix l’obtenció de NIE), o davant la Comissaria General d’Estrangeria i Fronteres, a través de les Oficines Consulars d’Espanya a l’exterior, de no trobar-se en territori espanyol (Art. 206.3).

Queda clar que NIE és un número que s’atorga únicament a efectes d’identificació per a aquells estrangers que necessiten disposar d’un número que els identifiqui ja sigui perquè se’ls ha obert un procediment administratiu i és necessari per l’expedició o tramitació de documents o diligències al respecte; o perquè la persona a la que haurem d’identificar té uns interessos econòmics, professionals o socials amb el nostre país, el que comporta que l’estranger necessiti d’un número identificatiu que li permeti fer operacions comercials, gestions a nivell professional o social, en funció dels interessos que acrediti tenir amb Espanya.

Bé, llavors per què habitualment es coneix com a NIE al que realment són Targetes d’Identitat d’Estranger (TIE)? La confusió és estesa i no només entre particulars, sinó també en l’Administració. La mateixa es produeix ja que es denomina a la targeta d’identitat d’estranger com si aquesta fos un NIE quan realment és un permís de residència que lògicament inclou un número identificatiu de l’estranger al qual se li concedeix una autorització de residència i/o treball.

L’article 210 del Reglament d’Estrangeria estableix que tots aquells estrangers als quals se’ls expedeixi un visat o una autorització per romandre a Espanya per un període superior a sis mesos tenen el dret i el deure d’obtenir la targeta d’identitat d’estranger.

Sembla una diferenciació senzilla però a dia d’avui es continua creient que NIE i TIE són exactament el mateix. Amb aquest article pretenem que s’entengui la diferència i sapiguem que quan parlem de NIE ens estem referint al nombre identificatiu de l’estranger que s’atorga als mers efectes d’identificació per raons administratives, econòmiques, professionals o socials, i que no comporta necessàriament la concessió o obtenció d’una autorització de residència i/o treball. I en canvi, quan parlem de TIE ens referim a la targeta d’identitat d’estranger -similar al que vindria sent un DNI- la finalitat de la qual és acreditar la situació regular de l’estranger al nostre país, és a dir, és un permís de residència i/o treball que l’habilita a residir legalment a Espanya. És cert que la TIE necessàriament inclou en el propi document de la targeta un nombre que identifica a l’estranger, que és l’anomenat NIE, el que no significa que el document en puritat pugui denominar-se com a tal, sent aquest últim un número d’identificació, però no una targeta o permís de residència.

En definitiva, la TIE és el títol que t’habilita a residir legalment a Espanya i el NIE el nombre que se t’assigna a efectes d’identificació.

Aprofitant aquest article també volem fer una breu referència al Certificat de registre de ciutadà de la Unió Europea. Es tracta d’una inscripció obligatòria per als ciutadans comunitaris que vulguin residir a Espanya per un temps superior a tres mesos (Art. 3.3 del Reial Decret 240/2007, de 16 de febrer, sobre entrada, lliure circulació i residència a Espanya de ciutadans els Estats membres de la Unió Europea i d’altres Estats part en l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu).

D’acord amb el principi de la lliure circulació de treballadors, una de les quatre llibertats essencials del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (Art. 45 TFUE), els ciutadans europeus -el RD 240/2007 també inclou als ciutadans dels Estats part en l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu- poden residir a Espanya per temps inferior a tres mesos sense necessitat d’obtenir cap tipus d’autorització o document, n’hi ha prou amb el passaport o el document d’identitat que acrediti la nacionalitat del resident (art. 6 RD 240/2007). No obstant això, si aquests desitgen residir al nostre país per temps superior a tres mesos han de personar-se davant l’Oficina d’Estrangers de la província on pretenguin fixar la seva residència, o si escau davant la Comissaria de Policia corresponent, i sol•licitar la inscripció en el Registre Central d’Estrangers (Art. 7.5 RD 240/2007), sent-li expedit de forma immediata un Certificat de registre on constarà el nom, la nacionalitat, el domicili, el número d’identitat d’estranger (NIE) i la data de registre. Per això, no serà suficient amb ser ciutadà europeu o d’algun dels països part de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu, sinó que s’haurà d’acreditar alguna de les següents situacions: ser un treballador per compte aliè o propi a Espanya; disposar dels mitjans econòmics suficients per a si mateix i per als seus familiars; ser estudiant en un Centre públic o privat a Espanya, comptar amb una assegurança de malaltia i posseir els recursos econòmics suficients per a si mateix i la seva família; o ser un membre de la família que acompanya o es reuneix amb un ciutadà de la Unió o d’un altre Estat part en l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu, i complir alguna de les anteriors condicions (Art. 7.1 RD 240/2007).

L’article 7 del RD 240/2007 que acabem d’exposar va ser redactat per la Disposició Final Cinquena del Reial Decret Llei 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions.

En resum, tenim per una banda el número d’identificació (NIE) que s’atorgarà a qualsevol estranger que romangui o resideixi a Espanya per diferents motius, per un altre la Targeta d’Identitat d’Estranger (TIE) per acreditar la situació de residència legal de l’estranger, i finalment el Certificat de registre destinat només a ciutadans europeus o nacionals de països part en l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu. Els tres diferents en si mateixos, sent coincident que aquests dos últims comporten forçosament un NIE, o el que és el mateix, un nombre identificatiu dels estrangers extracomunitaris o comunitaris als quals se’ls ha concedit un permís de residència i/o treball a Espanya; o Certificat per residir per més de tres mesos a Espanya.

Comentaris