M’han denegat la nacionalitat espanyola: què puc fer?

En l’últim mes i mig s’ha produït una agilització en la resolució de sol•licituds de concessió de nacionalitat espanyola, comportant que moltes d’elles hagin estat denegades per motius que podríem qualificar com a sorprenents. Motius que fins al moment no havien estat tinguts en compte per l’Administració de justícia per procedir a rebutjar les sol•licituds de nacionalitat de ciutadans estrangers que es trobin en els supòsits que a continuació esmentarem. Els motius que més sorpresa han causat tant als sol•licitants que han vist rebutjades les seves pretensions com en els professionals que ens dediquem a la temàtica són els que versen sobre certificats caducats o als quals els falta algun segell de legalització.

Respecte a aquests nous al mateix temps que sorprenents motius esgrimits per l’Administració per procedir a denegar massivament sol•licituds de nacionalitat, hem d’endinsar-nos amb certa cautela ja que en ser tan recents no disposem encara de jurisprudència que ens aclareixi si la conducta de l’Administració es pot entendre com a legal, encara que al nostre parer i després d’un conscienciós estudi de la paupèrrima normativa de què disposem en matèria d’adquisició de nacionalitat espanyola, hem de respondre negativament. És cert que tant el Certificat d’antecedents penals del país d’origen del sol•licitant com el de naixement han d’estar en vigor a la data de presentació al Registre Civil corresponent i degudament legalitzat per les autoritats competents. Fins aquí no trobem cap mena de problema. La controvèrsia sorgeix quan la DGRN procedeix a denegar els expedients de nacionalitat, ja sigui perquè els penals estaven caducats o perquè no estaven legalitzats, en comptes, com hauria d’haver estat el procedir normal, oficiar perquè l’interessat aportés un de nou degudament legalitzat i en vigor, això és, esmenar l’expedient.

Prèviament a l’agilitació de la resolució de les sol•licituds de nacionalitat, quan un estranger sol•licitava la nacionalitat espanyola , almenys en el Registre Civil de Girona, havia d’aportar un Certificat d’antecedents penals abans del dia de la cita per a aquesta sol•licitud, i degut a la demora de la mateixa, el certificat caducava en aquest temps, però curiosament al Registre Civil no te’n demanaven un de nou en vigor si el sol•licitant no havia viatjat al seu país d’origen durant el temps transcorregut entre la petició de cita i la mateixa, ja que entenien que si no havies viatjat al teu país d’origen era materialment impossible que el certificat presentat al seu moment hagués variat. Fins ara el Ministeri de Justícia no posava cap trava a acceptar tots els certificats que es van presentar d’aquesta manera i que lògicament ja estaven caducats a causa de la seva escassa vigència i a l’excessiva demora a l’hora de concedir una cita per a la presentació de la documentació necessària per nacionalitat. Tanmateix, ara ens trobem amb la paradoxa de traslladar la responsabilitat de l’administració a l’administrat, imputant-li un error que és exclusivament del tramitador dels expedients de nacionalitat per no verificar l’autenticitat, vigència i legalització dels documents presentats, i del mateix Ministeri al no requerir l’interessat perquè n’aportés un de nou tenint en compte que es tracta d’un impediment fàcilment salvable.

Les Instruccions de la DGRN de 26 de juliol de 2007 i 2 d’octubre de 2012, deixen molt clar que l’encarregat de tramitar i ordenar l’expedient administratiu per l’adquisició de nacionalitat, això és els Registres Civils, han de sotmetre tota la documentació a un rigorós i exhaustiu control d’autenticitat. La pròpia DGRN va elaborar les esmentades instruccions -que es troben vigents- en les quals adverteixen i exigeixen als tramitadors dels expedients de nacionalitat que actuïn amb diligència i s’encarreguin de comprovar l’autenticitat dels documents presentats pels sol•licitants, així com la seva suficiència i per tant la seva preceptiva legalització, entenent també la seva caducitat.

En definitiva, en ser el Registre Civil el competent per comprovar i verificar l’autenticitat i suficiència de la documentació presentada per l’interessat, el Ministeri de Justícia està obligat a instar un ofici perquè el sol•licitant pugui ser coneixedor d’aquests defectes formals i pugui esmenar-los, tal com exigeix l’article 71 de la Llei 30/1992. El que no s’està fent optant per denegar la nacionalitat de molts ciutadans, arbitràriament i per causes imputables exclusivament als Registres Civils.

El que ens ha de quedar molt clar és que el Registre Civil ha de comprovar en tot moment que la documentació presentada per l’interessat és la correcta i si fos coneixedor de qualsevol defecte formal o material, hauria de requerir-li la seva esmena, ja que aquells dipositen la seva total confiança en que el tramitador del seu expedient accepta una documentació i no li requereix cap esmena perquè la documentació és completa. Així mateix, si el RC no s’adonés per exemple de la caducitat d’un certificat, de cap manera podem acceptar que el Ministeri de Justícia opti directament per denegar la nacionalitat del sol•licitant sense procedir a oficiar una esmena, com li exigeix tant la Llei 30/1992, com les mateixes instruccions elaborades per aquesta Administració.

De totes maneres és interessant qüestionar fins a quin punt la DGRN pot modelar el concepte jurídic bona conducta cívica regulat en l’art. 22.4 CC i incardinar en el mateix la caducitat o falta de legalització d’un certificat. Com bé va dir la Sentència del Tribunal Suprem de 30 de setembre del 2008 “El CC no establece un modo tasado para acreditar buena conducta cívica, por lo que ésta puede ser probada por cualquier medio de prueba. Los artículos 220-221 RRC referidos a la aportación del certificado de antecedentes penales del país de origen, no pueden considerarse desarrollo reglamentario del artículo 22.4 CC. En definitiva, la buena conducta cívica debía tenerse por acreditada aun en ausencia del certificado de antecedentes penales del país de origen”. Sentència obtinguda del Manual de la Dra. Aurelia Álvarez Rodríguez “NOCIONS BÀSIQUES DE REGISTRE CIVIL I PROBLEMES FREQÜENTS EN MATÈRIA DE NACIONALITAT ” (Álvarez Rodríguez, Aurelia.: Nociones básicas de registro civil y problemas frecuentes en materia de nacionalidad. 1ª ed., 2009; 2ª ed., Madrid, Ediciones GPS, 2012, 764 pp.).

El parer de PMF ADVOCATS s’encamina en la mateixa direcció. No pot ser acceptada la nova tesi del Ministeri segons la qual la falta de vigència o legalització no només del Certificat d’antecedents penals sinó també del de naixement equival a no demostrar una bona conducta cívica. Curiosament aquest certificat caducat o no legalitzat deixa constància de si l’interessat té, o no, antecedents penals al seu país, podent fàcilment demostrar la seva bona conducta cívica.

Davant d’aquest panorama, ciutadans i juristes ens trobem una mica aclaparats i indignats. Per això procedim a oferir les eines que té un ciutadà estranger per defensar el seu dret a la concessió de nacionalitat espanyola:

En primer lloc, i des de la notificació de la resolució denegatòria, es té un mes per interposar un Recurs Potestatiu de Reposició davant la DGRN. En aquest recurs s’haurà d’al•legar el que es consideri oportú sent de vital importància que s’aporti un nou certificat d’antecedents penals, o si escau, de naixement en VIGOR i degudament LEGALITZAT. És una de les solucions possibles, però certament la menys eficaç, ja que el Ministeri triga una mitja de dos anys en resoldre aquests recursos. La segona opció, molt més efectiva i amb més possibilitats d’èxit, és el Recurs Contenciós Administratiu a interposar davant l’Audiència Nacional de Madrid en el termini de dos mesos des de la notificació de la resolució . En aquests casos cal procedir representat per lletrat i procurador, sent els professionals del dret qui al•leguin les normes jurídiques al seu favor i qui li requereixi al client que aporti un nou certificat que estigui, com ja hem dit, en vigor i legalitzat per les autoritats competents.

Com veiem és un tema espinós, però desgraciadament de molta actualitat. Moltíssims ciutadans es troben en la mateixa tessitura i per això hem considerat necessari explicar breument què està passant al Ministeri i quines armes legals tenen els estrangers que veuen frustrades les seves expectatives. Per més informació no dubtin en posar-se en contacte amb nosaltres.

Comentaris