Reagrupació familiar: requisits i procediment

L’article 18.1 de la Constitució Espanyola garanteix el dret a la intimitat familiar, dret que li és reconegut a tot ciutadà, espanyol o estranger (art. 13 CE). Així mateix la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de Protecció Civil del Dret a l’Honor, a la Intimitat Personal i Familiar i a la Pròpia Imatge, estableix que es tracta d’un dret irrenunciable, inalienable i imprescriptible. D’altra banda, la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social (en endavant, LOEX), en el seu article 16, reconeix que els estrangers residents “tienen derecho a la vida en familia y a la intimidad familiar.” D’acord amb aquest dret fonamental la Llei d’Estrangeria i el seu Reglament de desenvolupament regulen el dret a la reagrupació familiar dels estrangers residents a Espanya.

Dit això, procedirem a exposar qui són susceptibles de ser reagrupats i els requisits que se’ls exigeixen tant a reagrupants com a reagrupats per a què pugui dur-se amb èxit la reagrupació.

D’acord amb els articles 17 de la LOEX i 53 del RD 557/2011 podran ser reagrupats:

1) El cònjuge de l’estranger resident, quan no estiguin separats ni de fet ni de dret. 2) La persona que mantingui amb el reagrupant una relació d’afectivitat anàloga a la conjugal. En aquest cas la parella haurà d’estar inscrita en un registre públic establert a aquests efectes, o ha d’acreditar la vigència d’una relació no registrada, constituïda amb caràcter previ a l’inici de la residència del reagrupant a Espanya. 3) Els fills menors de 18 anys o discapacitats de l’estranger resident o del seu cònjuge o parella de fet, inclosos els adoptats. 4) Els menors de divuit anys i els més grans que estiguin incapacitats per proveir les seves pròpies necessitats, sempre que l’estranger resident sigui el seu representant legal. 5) Els ascendents en primer grau del reagrupant o del seu cònjuge o parella de fet quan estiguin al seu càrrec, siguin majors de seixanta-cinc anys i existeixin raons que justifiquin la necessitat d’autoritzar la seva residència a Espanya. Excepcionalment, quan concorrin raons de caràcter humanitari, es podrà reagrupar l’ascendent menor de seixanta-cinc anys.

El vincle familiar s’ha d’acreditar amb documents originals, traduïts a l’espanyol i degudament legalitzats.

És molt important remarcar que per poder sol•licitar la reagrupació dels familiars que acabem d’exposar l’estranger sol•licitant haurà d’haver obtingut la renovació de la seva autorització de residència inicial, a excepció del reagrupament dels ascendents en primer grau, en aquest cas es requerirà que siguin residents llarga durada (Article 18 LOEX). És a dir, els estrangers que siguin titulars d’una autorització de residència inicial, no podran reagrupar els seus familiars. Només podran fer-ho una vegada obtinguda la renovació de l’autorització inicial, o també simultàniament a la sol•licitud de renovació (art. 18.b LOEX).

A part del que s’ha dit què més s’exigirà als estrangers residents que vulguin reagrupar un o diversos familiars?

1. No ser ciutadà d’un Estat de la Unió Europea, de l’Espai Econòmic Europeu o de Suïssa, o familiar de ciutadans d’aquests països als que els sigui d’aplicació el règim comunitari.

2. No tenir antecedents penals a Espanya i als seus països anteriors de residència per delictes existents a l’ordenament espanyol.

3. No tenir prohibida l’entrada a Espanya i no figurar com a rebutjable en l’espai territorial de països amb els quals Espanya tingui signat un conveni en aquest sentit.

4. Tenir assistència sanitària per estar coberta per la Seguretat Social o comptar amb una assegurança privada de malaltia.

5. No patir cap de les malalties que poden tenir repercussions de salut pública greus de conformitat amb el que disposa el Reglament Sanitari Internacional de 2005.

6. No trobar-se, si és el cas, dins el termini de compromís de no retorn a Espanya que l’estranger hagi assumit en acollir-se a un programa de retorn voluntari.

7. Tenir mitjans econòmics suficients per atendre les necessitats de la família. Es podran computar els ingressos aportats pel cònjuge o un altre familiar en línia directa i primer grau resident a Espanya que convisqui amb el reagrupant.

8. Disposar d’habitatge adequat.

Arribats a aquest punt ens centrarem exclusivament en el requisit econòmic. Doncs bé, l’article 54 del Reial Decret 557/2011, de 20 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei Orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, després de la reforma per Llei Orgànica 2/2009, regula els mitjans econòmics a acreditar pel sol•licitant de reagrupació familiar. S’exigirà per a unitats familiars que incloguin dos membres (reagrupant i reagrupat) una quantitat que representi mensualment el 150% de l’IPREM, i per a aquelles unitats familiars que incloguin més de dos membres el 50% de l’IPREM per cada membre addicional. Tenint en compte que per aquest any 2013 l’IPREM s’ha mantingut igual al fixat per a l’any 2012, és a dir 532,51 euros, la quantitat a acreditar per l’estranger sol•licitant de reagrupació és de 798,76 euros mensuals per al seu sosteniment i el d’un familiar a reagrupar; augmentant aquesta quantitat en 266,25 euros mensuals per cada membre addicional de la unitat familiar.

Posem un exemple perquè s’entengui millor: Si un estranger resident que viu amb la seva dona desitja portar del seu país d’origen els seus dos fills menors d’edat, per fer-ho ha d’acreditar disposar d’almenys 1.331,26 euros mensuals. Si per contra, viu sol, i desitja portar a la seva dona o a algun dels seus progenitors, llavors haurà d’acreditar tenir una quantia mensual de 798,76 euros.

Respecte a l’aportació d’aquests ingressos, no es computaran aquells que provinguin del sistema d’assistència social, però sí tots aquells aportats pel cònjuge o parella de fet del reagrupant, així com qualsevol altre familiar en línia directa en primer grau, que siguin residents i que convisquin amb el reagrupant. Pel que, si un guanya mensualment una quantia de 500 euros i vol reagrupar la seva mare, però té un cònjuge que guanya 600 euros, llavors no hi haurà problemes a l’hora d’acreditar els mitjans econòmics exigits per procedir a la reagrupació familiar.

Cal dir que no n’hi haurà prou amb acreditar els esmentats mitjans econòmics exclusivament en el moment de la sol•licitud, sinó que es farà una valoració dels ingressos del sol•licitant que assegurin una perspectiva de manteniment d’aquests mitjans durant l’any posterior a la data de sol•licitud de reagrupació familiar, i per això es valorarà l’evolució dels mitjans econòmics del reagrupant en els sis mesos anteriors a que sol•licités la reagrupació.

S’acceptarà l’aportació de qualsevol document o mitjà de prova que demostri la disponibilitat d’ingressos econòmics. En cas de treballar per compte d’altri s’aportarà contracte de treball i, si escau, declaració de la renda. En cas de treballar per compte propi, documents que acreditin la realització de l’activitat concreta i, si escau, declaració de l’IRPF. I si no es realitza cap activitat lucrativa, doncs xecs, certificats, cartes de pagament o targetes de crèdit que acreditin o demostrin que es disposa i es disposarà dels mitjans exigits per l’art. 54 RD 557/2011.

Finalment i si es compleixen tots els requisits, s’aporta tota la documentació, s’acrediten els ingressos esmentats i s’acredita el vincle familiar, l’òrgan competent resoldrà concedint la reagrupació familiar. És llavors quan el reagrupat disposarà de dos mesos des de la notificació de la resolució de concessió per anar a l’oficina consular o a la missió diplomàtica en la demarcació en la qual resideixi i sol•licitar personalment el visat per entrar a Espanya.

Volem deixar clar que la concessió del reagrupament familiar per les autoritats competents a Espanya no garanteix la preceptiva obtenció de visat per al reagrupat. El Reglament d’Estrangeria (art. 57) habilita el Consolat competent a exigir -de nou- la documentació que acrediti que no s’ha estat a Espanya de manera irregular, que no es tenen antecedents penals, que hi ha un vincle familiar amb l’estranger sol•licitant que dóna dret a la reagrupació, així com acreditar que no pateix cap malaltia que pugui tenir repercussions de salut pública. Així mateix, es faculta que la missió diplomàtica o oficina consular pugui denegar el visat i per tant l’entrada a Espanya del familiar reagrupable, tot i tenint una resolució favorable d’autorització per reagrupació familiar, quan: 1) No s’acrediti el compliment dels requisits previstos per a la seva obtenció, després de la valoració de la documentació acreditativa d’aquests. 2) Quan, per fonamentar la petició, s’hagin presentat documents falsos o formulat al•legacions inexactes, o hi hagi mala fe. 3) Quan es doni una causa prevista legalment d’inadmissió a tràmit que no hagi estat apreciada en el moment de la recepció de la sol•licitud.

O el que és el mateix, es torna a valorar la sol•licitud inicial realitzada per l’estranger reagrupant a Espanya, podent ser denegada si l’oficina consular o la missió diplomàtica competent consideren que no es compleixen els requisits per concedir el visat per reagrupació familiar. No obstant això, cal tenir molt en compte que l’article 56.5 del RD 557/2011 parla de suspensió de l’eficàcia de l’acte administratiu fins a la concessió del visat, però de cap manera afirma que es tracti de la suspensió de l’eficàcia de la mateixa.

Comentaris