03/06/2013

Sentència 1/2013 de 7 de gener, del Jutjat Contenciós Administratiu 2 de Girona

Anul•lació de sanció d’expulsió del territori nacional

Sentència 1/2013 de 7 de gener, del Jutjat Contenciós Administratiu 2 de Girona

El 7 de gener de 2013 va ser estimat el recurs contenciós administratiu que varem interposar -en representació d’un dels nostres clients- contra una resolució de la Subdelegació del Govern a Girona que denegava el Recurs de Reposició interposat al seu torn contra una altra Resolució de la mateixa administració per la qual es va imposar la sanció d’expulsió del territori nacional al recurrent per trobar-se irregularment a Espanya, al no haver obtingut pròrroga d’estada o autorització de residència. Així, com per figurar encartat en unes diligències prèvies per un presumpte delicte de falsificació de documents. El que no es va tenir en compte en la Resolució d’expulsió fou que al recurrent se li havia denegat una autorització de residència i treball contra la qual va interposar un recurs de reposició, no havent quedat acreditat en el present procediment que fos desestimat a dia de l’expulsió i que li fos degudament notificada.

La Sentència 1/13 pivota sobre dues qüestions molt importants: la primera, sobre el dret a la presumpció d’innocència en considerar que el fet de trobar-se imputat en un procediment penal no implicava automàticament la seva declaració de culpabilitat. La Magistrada conclou que a falta d’una sentència condemnatòria contra el demandant o, si més no d’una acusació formal de falsedat, la instrucció de diligències penals no es poden prendre en consideració per justificar l’expulsió del recurrent, i tot seguit, insisteix que podria ser el mateix recurrent el que va ser víctima de la falsedat de la qual se l’acusa. La segona, que a data de la imposició de la sanció d’expulsió el recurrent tenia pendent la resolució d’un recurs de reposició contra la denegació de l’autorització de residència i treball que va sol•licitar en el seu moment. Com bé exposa la Magistrada, reiterada jurisprudència insisteix que l’estada a Espanya no és il•legal si s’està pendent de decisió administrativa o judicial sobre la regularitat de l’estada de l’estranger al país.

Per tant, a data de l’expulsió, el recurrent no es trobava en puritat en situació irregular, ja que en no ser ferma la resolució denegatòria de l’autorització de residència del recurrent per no haver-se resolt el Recurs interposat contra la mateixa, existia la possibilitat de que la seva situació administrativa pogués canviar, no podent ser expulsat fins a la resolució de l’esmentat recurs als efectes d’evitar una possible inaplicabilitat d’una resolució favorable de concessió d’autorització de residència en cas de fer efectiva l’expulsió del recurrent.

Comentaris