Denegació de visats per matrimonis considerats fraudulents: què podem fer?

16/01/2014

Últimament no són pocs els casos que ens arriben al despatx de PMF ADVOCATS sobre denegacions de visats per reagrupament familiar en considerar que els sol•licitants no demostren l’existència d’un vincle matrimonial real, sinó una simulació o un matrimoni “blanc” als únics efectes d’obtenir el preceptiu visat per a l’entrada a Espanya.

Ens crida poderosament l’atenció que moltes d’aquestes denegacions que ens arriben al despatx i que imaginem que es repeteixen amb massa -i preocupant- freqüència es basen en motius tan insòlits com l’edat en què es casa la contraent (normalment es fixen en la minoria d’edat o fins i tot en la majoria recentment complerta de l’esposa), en la diferència d’edat dels contraents (cosa prohibida específicament per la Instrucció de 31.01.2006 de la DGRN -Direcció General dels Registres y del Notariat- sobre els matrimonis de complaença), en què els contraents no hagin conviscut pràcticament mai, fins i tot de vegades en el fet que la sol•licitant convisqui amb els seus pares i no amb els seus sogres com suposadament i segons els Consolats exigeix la cultura d’alguns països, com per exemple el Marroc.

Molts ciutadans estrangers es pregunten com és possible que tenint una resolució favorable per reagrupar el seu cònjuge per part de la Delegació o Subdelegació del Govern corresponent, el Consolat o l’Ambaixada d’Espanya al país del que es tracti es negui a expedir el visat perquè el reagrupat o la reagrupada entrin a Espanya. Respecte d’això cal tenir en compte que la resolució de concessió d’autorització de residència per reagrupament familiar suspèn la seva eficàcia, i per tant no desplega els seus efectes, fins que es produeixi l’efectiva entrada en territori espanyol mitjançant l’obtenció preceptiva del visat en la Oficina Consular del lloc de residència del reagrupat o reagrupada, tal com recull l’article 56.5 del Reglament d’Estrangeria. Dit això, no cal pensar com erròniament creuen les Oficines Consulars que es tracta d’una via lliure perquè deneguin els visats pels motius que considerin oportuns, sinó que es tracten únicament i exclusivament de tres motius degudament taxats a l’article 57.3 del RD 557/2011, i són els següents:

“A) Cuando no se acredite el cumplimiento de los requisitos previstos para su obtención, tras la valoración de la documentación acreditativa de éstos, prevista en el apartado anterior.

B) Cuando, para fundamentar la petición, se hayan presentado documentos falsos o formulado alegaciones inexactas, o medie mala fe.

C) Cuando concurra una causa prevista legalmente de inadmisión a trámite que no hubiera sido apreciada en el momento de la recepción de la solicitud.”

En el cas que ens ocupa, l’argumentació jurídica de les Oficines Consulars sol pivotar sobre el motiu B i C, adduint una suposada fonamentació inexacta o fraudulenta per part del sol•licitant, o si escau, en la concurrència de causes que no van ser advertides per la Delegació o Subdelegació del Govern que va concedir l’autorització de residència per reagrupació familiar.

En aquest tipus de denegacions de visats , per matrimonis considerats celebrats en frau de llei, no solen fer esment a l’entrevista personal que de manera obligada han de realitzar al cònjuge sol•licitant, ja que com bé diu la Instrucció de la DGRN de 31.01.2006 és l’element principal i gairebé únic sobre el qual es pot basar un dubte raonable sobre l’existència o no d’autèntic consentiment matrimonial.

Aquesta Instrucció, en el seu apartat IX, ha establert que “Los datos básicos de los que cabe inferir la simulación del consentimiento matrimonial son dos: a) el desconocimiento por parte de uno o ambos contrayentes de los «datos personales y/o familiares básicos» del otro y b) la inexistencia de relaciones previas entre los contrayentes. Continua dicha instrucción diciendo lo siguiente: “Para acreditar la existencia de auténticas y verdaderas relaciones entre los contrayentes, deben tenerse presentes estas reglas: 1.ª Las relaciones entre los contrayentes pueden referirse a relaciones habidas antes o después de la celebración del matrimonio. 2.ª Las relaciones entre los contrayentes pueden ser relaciones personales (visitas a España o al país extranjero del otro contrayente), o bien relaciones epistolares o telefónicas o por otro medio de comunicación, como Internet.”

D’altra banda i en la mateixa tònica s’ha pronunciat la Sentència núm. 506/2010 del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de 27 maig de 2010 (JUR 2010258483) en sentenciar que només hi ha dos mecanismes per deduir si un matrimoni és real o fraudulent. És a dir, si les parts desconeixen dades personals i/o essencials l’un de l’altre, sense que pugui incloure en aquesta categoria alguna equivocació o ignorància per part d’un dels contraents; i, la inexistència de relacions prèvies entre els cònjuges. Aspecte que queda salvat quan hi hagi aquestes relacions a posteriori del matrimoni. Aquestes relacions poden ser relacions personals (P. Ex. visites del cònjuge al país de residència de l’altre) o bé relacions epistolars o telefòniques. Com veiem no diu res de la convivència prèvia ni posterior al matrimoni.

En els casos que ha pogut dur a terme PMF ADVOCATS en cap moment s’esmenta la preceptiva entrevista que a més ha de ser completa i no formulària. Així mateix, no es fa referència als dos elements essencials que estableix la Instrucció esmentada per descobrir si s’està o no davant d’un matrimoni blanc. De manera complementària a l’anterior, s’ha d’assenyalar que les dades o fets relatius al matrimoni que no afecten al coneixement personal mutu dels contraents, ni a l’existència de relacions prèvies entre els contraents, no són rellevants per inferir dels mateixos, aïlladament, l’existència d’un matrimoni simulat. Així mateix ho ha establert la pròpia DGRN en la seva Instrucció de 31.01.2006.

Abans de finalitzar aquest article informatiu ens agradaria posar l’accent en un dels motius que sol adduir l’Oficina Consular per considerar que s’està davant d’un matrimoni de conveniència el qual és la nul•la o pràcticament nul•la convivència entre els cònjuges, ja sigui anterior o posterior a la celebració del matrimoni. Sobre això cal dir que possiblement es tracti del motiu més feble de tots, ja que de cap manera ni les Instruccions de la DGRN sobre la matèria ni la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid estableixen que hagi d’existir convivència anterior o posterior entre els cònjuges perquè el matrimoni sigui validat com a real i existent. Quan es parla de relacions prèvies o posteriors a la celebració del matrimoni es refereix a tot tipus de comunicacions ja sigui en forma de visites al país de residència del reagrupat o de comunicacions postals o fins i tot via Internet.

Arribats a aquest punt ens preguntem què podem fer davant la denegació d’un visat per considerar que el sol•licitant ha simulat el seu consentiment matrimonial i que per tant estem davant d’un matrimoni fraudulent. El primer que cal fer en aquests casos és buscar un advocat especialista en estrangeria i que porti aquest tipus de casos, ja que l’experiència i l’exhaustiu coneixement de la legalitat vigent sobre els matrimonis de conveniència i sobre els límits de denegació de les Oficines Consulars d’Espanya a l’estranger seran determinants a l’hora d’aconseguir una resolució favorable al visat sol•licitat per la via del Recurs de Reposició. En segon lloc, resulta de vital importància recopilar tot tipus d’informació i/o documentació que demostrin l’existència real del vincle matrimonial com ara fotografies del casament, llistat de trucades telefòniques entre els cònjuges, enviament de remeses de diners al reagrupat, viatges al país de residència del reagrupat, i qualssevol altres que aportin força al matrimoni la veracitat del qual s’ha posat en dubte.

El nostre despatx és especialista en aquest tipus de casos i es complau en poder dir que ha aconseguit l’aprovació i expedició de la majoria de visats per reagrupament familiar que van sol·licitar en el seu dia els nostres clients i que els va ser denegat per considerar que el seu matrimoni es va celebrar en frau de llei.