M’han denegat la nacionalitat espanyola II: què puc fer?

Li han denegat la nacionalitat espanyola i no sap què ha de fer a partir d’ara?

En PMF ADVOCATS els hi expliquem.

Aquest últim any estem assistint a un allau de resolucions desfavorables sobre expedients de nacionalitat per diferents motius. Respecte d’això ha de saber que un cop notificada la resolució de denegació de la seva nacionalitat disposarà d’un mes per interposar, potestativament, un recurs de reposició davant la Direcció General dels Registres i del Notariat o dos mesos davant l’Audiència Nacional a Madrid.

La nostra experiència ens avala per afirmar que el més convenient en temes de nacionalitat és interposar el recurs de reposició en primer lloc, per a posteriorment interposar el segon davant l’Audiència Nacional. I això per què es preguntaran? Doncs molt senzill: Si presenta el primer recurs, el de reposició, l’Administració, això és la DGRN, tindrà un mes per resoldre-ho. Passat aquest mes, davant la falta de contestació de l’administració se li obrirà la possibilitat per a acudir a l’Audiència Nacional per silenci administratiu negatiu eludint el pagament de les taxes judicials que en aquests assumptes pugen a uns 368 euros.

Val a dir que en el nostre despatx tenim Recursos de Reposició presentats fa un any i mig i encara no rebem cap resposta de la Direcció General dels Registres i del Notariat, amb la qual cosa la nostra recomanació en tots els casos és fer els dos recursos, ja que és la única forma de veure resolt el seu expedient en un interval que va dels quatre als sis mesos i sense haver d’abonar l’elevada taxa judicial.

Centrant-nos en els possibles motius de denegació vostè ha de saber el següent.

Si la seva denegació fa referència a una manca d’integració a Espanya ha de valorar diverses coses. En primer lloc, analitzar l’entrevista a la qual el va sotmetre el jutge encarregat del Registre Civil. Intentar recordar si va respondre correctament a les preguntes plantejades o si per contra no va encertar cap. En segon lloc, ha de recopilar tot tipus de documentació que li permeti demostrar un arrelament i una integració al país, com ara certificats d’estudis, cursos de formació, d’idiomes, declaracions d’amics, veïns i companys de treball que certifiquin que la seva manera de vida s’assembla al de qualsevol ciutadà espanyol, documentació de família directa amb nacionalitat espanyola, habitatge en propietat, la vida laboral, la implicació en el municipi, participació en associacions o partits polítics i qualsevol que li permeti acreditar aquesta falta d’integració al•legada per l’Encarregat del Registre Civil.

Per qüestions de falta d’integració dependrà en gran mesura del que el sol•licitant aporti i dels Jutges que formen la Secció Tercera de l’Audiència Nacional , ja que com ja hem dit, el recurs de reposició poques vegades és respost per la DGRN, i si ho és, no seria abans dels dos anys des de la seva interposició. Ergo, el millor és sempre deixar-ho en mans de l’AN.

Cal destacar que l’Audiència Nacional sol tenir un criteri molt més estricte que el Tribunal Suprem pel que fa al concepte d’integració, tot i així es valora tota la vida social i laboral del peticionari a Espanya, des del grau de coneixement de l’idioma fins els anys de residència, l’arrelament familiar i l’interès per integrar-se en la societat que l’acull.

Si la denegació fos per no demostrar bona conducta cívica, llavors hem de separar diverses accepcions incloses en el mateix. El més comú és per constar a l’interessat antecedents penals. Quan a un peticionari de nacionalitat li consta un antecedent penal no cancel•lat ha de valorar quin tipus de delicte va cometre, la gravetat del mateix, la pena imposada, la durada de la mateixa, la llunyania en el temps dels fets, etc. Si estem parlant d’un fet puntual, llunyà en el temps de la sol•licitud de nacionalitat, amb un delicte que no sigui dels considerats molt greus i amb una pena que no impliqui molts anys, llavors podria haver possibilitats que li sigui concedida la nacionalitat en via de recurs. Si no és així, el més convenient és tornar a sol•licitar la nacionalitat un cop li hagin cancel•lat els seus antecedents penals.

Si es tracta d’antecedents policials o imputacions judicials per les que a posteriori vostè va ser absolt o fins i tot si el procediment s’hagués arxivat per X causa, llavors considerem que no hi ha fonament per a la denegació. Resulta clar que si ha estat absolt o s’ha arxivat el procediment penal obert contra vostè, no hi ha mala conducta cívica, ja que la seva innocència ha estat declarada judicialment. El mateix criteri ha de servir per a les detencions policials que es queden en això, és a dir, que no s’inicia ni culmina en un procediment judicial que declari la culpabilitat del detingut. Tanmateix, convé tenir en compte que un historial de detencions freqüents o abundant pot ser difícil de salvar en via de recurs, perquè encara que no hi hagi una sentència condemnatòria, hi ha sospites fundades que el comportament del peticionari no és del tot cívic.

En un article anterior de PMF ADVOCATS (M’han denegat la nacionalitat espanyola : què puc fer? De 2013.08.30) explicàvem que un motiu bastant freqüent des de fa un any és el de manca de bona conducta cívica per aportar -el sol•licitant- un certificat d’antecedents penals i/o de naixement caducat o no legalitzat degudament. Ens remetem al que ja varem explicat en aquest article. Només remarcar que en aquests casos aportant un nou certificat traduït, en vigor, degudament legalitzat i acudint a la via contenciosa de l’AN el cas està guanyat.

Altres motius pels quals també es pot denegar la nacionalitat espanyola és pel temps de residència. El Codi Civil espanyol és taxatiu al respecte. Si ha presentat la seva nacionalitat i li faltava entre quatre mesos i més temps per complir els deu, dos o un any de residència, segons els casos, llavors no és convenient recórrer la resolució denegatòria, perquè en ser un requisit taxatiu no hi haurà possibilitat d’aconseguir-ho en via judicial. No obstant això, si estem davant d’una carència de dos o tres mesos sí que es pot obtenir satisfacció en via judicial per l’article 57 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, que estableix que s’atorgarà eficàcia retroactiva als actes que produeixin efectes favorables per als interessats. En el present cas, el còmput de la residència partirà no des de la concessió del permís, sinó des de la seva sol•licitud.

En cas que vostè hagi estat algun període sense residència legal perquè se li va denegar una renovació del seu permís inicial, o perquè la renovació es va demorar en excés, la jurisprudència sol considerar que en aquests casos estem davant d’una prolongació de l’eficàcia de l’acte administratiu. És a dir, que els períodes en què un està renovant o que fins i tot roman sense residència legal perquè es troba immers en una batalla judicial per la denegació de la seva autorització de residència, un cop aconseguida, els efectes es retrotrauen i es considera que com hi ha voluntat de residència legal i continuada, aquest estat de “possessió ” computa a efectes del residència legal, continuada i immediatament anterior a la sol•licitud de nacionalitat que estableix el Codi Civil espanyol.

Fins aquí un resum del que els pot passar si es troben amb la denegació de la petició de nacionalitat espanyola per residència. Si voleu més informació no dubtin en posar-se en contacte amb el despatx professional PMF ADVOCATS.