Ascendents de ciutadans comunitaris i el requisit de viure a càrrec

Els ciutadans comunitaris que vulguin reunir-se amb els seus familiars, nacionals de tercers països no membres de la UE ni de l’AEEE, han de superar multitud de traves administratives, entre elles la de demostrar la disponibilitat de mitjans econòmics per al manteniment de la seva unitat familiar; i en el cas dels ascendents i descendents més grans de 21 anys se suma la dificultat de demostrar no només l’esmentada disponibilitat de mitjans econòmics, sinó també que el familiar de què es tracti hagi estat vivint a càrrec del comunitari. Tal requisit no s’infereix, almenys literalment, del que disposa l’article 2.d) del Reial Decret 240/2007, de 16 de febrer; ni tampoc de l’article 2.1 d) la Directiva2004/38/CE del Parlament Europeu i del Consell de 29 d’abril del 2004.

Així mateix, ni el RD 240/2007 ni la Directiva 2004/38/CEE especifiquen quins documents seran els que han d’aportar els sol•licitants per demostrar que són ascendents a càrrec del ciutadà de la UE del qual depenen. Per això, en tractar-se d’un concepte jurídic indeterminat la Jurisprudència del TJUE s’ha vist en la necessitat d’interpretar aquest concepte.

Per al TJUE “viure a càrrec” s’ha d’interpretar com “una situació de fet que es caracteritza perquè el titular del dret de residència garanteix els recursos necessaris per a la subsistència del membre de la família”. Es tracta, doncs, de garantir els recursos necessaris per a la subsistència de l’ascendent “en origen”, això és, al seu país d’origen i abans de la sol•licitud del permís de residència.

El problema amb què es troben molts ciutadans espanyols que volen reagrupar als seus pares es troba precisament en aquesta interpretació del TJUE i que els tribunals espanyols han fet seva. Doncs el suport econòmic que se li exigeix al ciutadà comunitari no ha de ser només present i futur, sinó que també és passat. És a dir, la jurisprudència tant europea com nacional ha establert que dit “suport material” s’ha de donar al País d’origen o procedència dels ascendents en el precís moment en que aquells sol•licitin establir-se amb el ciutadà europeu. I correspondrà a l’Estat membre d’acollida apreciar o valorar si, a la vista de les seves circumstàncies econòmiques i socials, l’ascendent sol•licitant no està en condicions de subvenir a les seves necessitats bàsiques, que són assumides i garantides pel ciutadà comunitari que li dóna dret a la residència.

Arribats a aquest punt veiem que no es pot sortejar aquest requisit econòmic, i el ciutadà espanyol que vulgui reagrupar en règim comunitari als seus familiars, haurà de demostrar, forçosa i necessàriament, que és l’encarregat de proveir als seus progenitors o als progenitors del seu cònjuge, així com als descendents més grans de 21 anys, els recursos necessaris per a la seva subsistència en el seu país d’origen.

A tot això, convé tenir clar que aquesta dependència econòmica s’ha de demostrar pel comunitari que reagrupa l’ascendent subjecte de reagrupació, procurant que per exemple, els enviaments de diners que se li fan vagin sempre a nom de l’ascendent i que el remitent sigui el ciutadà de la UE. Referent a això cal dir que tot i que la llei no diu res al respecte les Subdelegacions de Govern de les diferents capitals de províncies exigeixen un mínim de 12 remeses de diners, efectuades en l’any anterior a la presentació de la sol•licitud de la Targeta de Familiar de Comunitari.

Si bé és cert que al tractar-se de ciutadans de la UE el règim que els és aplicable (el RD 240/2007 i la Directiva 2004/38/CEE) és menys restrictiu que l’aplicable a la reagrupació familiar del que simplement és resident legal nacional d’un tercer país; això no vol dir que la reagrupació d’ascendents en règim comunitari sigui incondicionada i automàtica per la simple existència del vincle familiar, sinó que requereix del compliment d’uns requisits, entre ells el referent a demostrar que el ciutadà comunitari és qui proveeix els mitjans necessaris per a la subsistència de l’ascendent no només un cop s’instal•li a Espanya, sinó al seu país d’origen, almenys durant l’any anterior a la presentació de la sol•licitud de Targeta de Familiar de Comunitari.

Comentaris