10/03/2017

Nacionalitat espanyola per residència

La dispensa de proves de llengua i constitució.

 

Des de PMF ADVOCATS  hem rebut enguany  nombroses consultes de clients adreçant-nos els seus dubtes davant la manca de concreció del Ministeri de Justícia respecte les proves obligatòries que cal superar  per tal de sol·licitar la nacionalitat espanyola per residència.

La recent ordre del Ministeri de Justícia publicada l’11 d’octubre del 2016 desenvolupa els preceptes del Reial Decret 1004/2015 on es regula el procediment per l’adquisició de la nacionalitat espanyola per residència .

Entre les novetats més importants que incorpora l’ordre, s’estableix la superació de dos exàmens gestionats per l’Instituto Cervantes. Un diploma d’espanyol com a llengua estrangera (DELE) amb un nivell mínim d’A2, corresponent al nivell bàsic,  i una prova que acrediti els coneixements constitucionals i socioculturals d’Espanya (CCSE), seran condició indispensable per a poder sol·licitar la nacionalitat espanyola per residència.

Cal esmentar que tenen dret de petició de nacionalitat per residència els estrangers residents legals que compleixin els requisits establerts via article  22 del Codi Civil: de forma general 2 anys de residència continuada i legal pels nacionals de països Iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial, Portugal o els sefardites, 5 anys per les persones que obtenen la condició de refugiades i 10 anys per la resta de nacionals d'altres països.

En aquest article exposarem  els casos concrets on es poden produir dispenses (o no obligació de superar aquestes dues proves).

De forma particular, per la prova d’idioma espanyol DELE nivell A2 n’estaran exempts els menors de 18 anys i les persones que tinguin la seva capacitat modificada judicialment, així com els nacionals de països o territoris de parla hispana.

L'aportació de qualsevol dels certificats de nivell bàsic A2, mig  B1  i avançat B2 expedits pel Ministeri d'Educació a l'empara del RD 1629/2006, també serà suficient per evitar la realització de les proves.

No obstant, la novetat més important de l'ordre ministerial és la possibilitat de DISPENSA, que podria ser total o parcial, respecte a la realització d'una o ambdues proves per circumstàncies diferents a les ja esmentades.

La no obligació de realitzar les proves s'adreçaria a col·lectius determinats que puguin tenir dificultats d'aprenentatge o bé que acreditin a través de l'escolarització a Espanya un coneixement suficient de la llengua i realitat sociocultural espanyola.

La problemàtica actual radica en què encara no es coneix el moment concret en què es podrà sol·licitar la dispensa en aquests supòsits.

 

A quins col·lectius va destinada la dispensa?

1. Persones que no sàpiguen  llegir ni escriure.

2. Persones que tinguin dificultats d'aprenentatge acreditades.

3. Persones que hagin  estat escolaritzades a Espanya i que hagin superat l'Educació Secundària Obligatòria ( ESO).

 

En els primers dos casos sembla clar que s'hauria de sol·licitar la dispensa de forma prèvia a la presentació de la sol·licitud de nacionalitat i que, a tall d'exemple, implicaria que una persona podria obtenir la dispensa  per la realització de la prova escrita per tenir una invalidesa a la mà però no obtenir-la per la prova oral al expressar-se amb fluïdesa suficient.

Aquests dos primers col·lectius requeriran l'acreditació de les circumstàncies que donin lloc a la dispensa. Degut a la manca de desenvolupament d'aquesta ordre, se'ns genera un dubte clar sobre com provar aquestes incapacitats o mancances ja que és més dificultós justificar una incapacitat que una capacitat, motiu pel qual caldrà veure quins requisits estableix el Ministeri de Justícia per acreditar-ho. Fonts del Ministeri han insinuat que podria ser una  justificació documental  de la manca d'escolarització al país d'origen,  o per altra banda, una acta de notorietat que doni fe pública de la  manca d'alfabetització del sol·licitant.

En canvi seria més clar i de justícia que el darrer supòsit, persones que hagin superat l’Educació Secundària Obligatòria, puguin sol·licitar la dispensa de forma simultània a la presentació de l'expedient de nacionalitat, amb l'acreditació de disposar del títol d'ESO, que òbviament els hi suposaria una exempció total en la realització d'ambdós exàmens. No queda clar a hores d'ara si l'aportació d'aquest títol pot implicar la concessió de la nacionalitat sense la realització de les proves.

Finalment, cal fer esment que és incert en aquest moment, a març del 2017, quin serà el procediment a través del qual es sol·licitarà i tramitarà la ja famosa dispensa davant del Ministeri de Justícia. Recordem que ja fa més de 5 mesos que aquesta ordre és vigent, sense que el Ministeri s'hagi pronunciat sobre el seu desenvolupament.

Molts dels clients de PMF ADVOCATS ens mostren la seva sorpresa per la manca de previsió d'una ordre que obre la possibilitat a no realitzar les proves a determinats col·lectius per obtenir un dret ciutadà tant decisiu com és la nacionalitat, però que per altra banda no estableix amb la claredat necessària, per manca de desenvolupament legislatiu,  quins seran els “íters” per fer-ho, quins els requisits i el més important, amb quant de temps serà concedida la dispensa.

 

Pau Masó Frauca

PMF ADVOCATS