Autorització de residència i treball per a estrangers no residents

02/11/2012

En aplicació de l’Art. 40 de la Llei Orgànica 4/2000, d’Estrangeria

Donada la conjuntura econòmica del nostre país resulta molt complicat poder contractar un estranger en origen, és a dir, des del seu país. Les contractacions de treballadors estrangers en origen es troben limitades i condicionades a la situació nacional d’ocupació d’Espanya. Com bé saben, el Catàleg d’Ocupacions de Difícil Cobertura s’ha vist considerablement minvat en els últims anys a causa de la dura recessió econòmica per la qual està passant Espanya i que ha provocat una profunda manca de necessitat de contractar persones estrangeres que es troben al seu país d’origen i que per la seva formació i qualitats eren necessàries per cobrir uns llocs que abans resultaven impossibles d’ocupar amb treballadors residents a Espanya. Amb què ens estem trobant? Doncs amb que el Catàleg d’Ocupacions de Difícil Cobertura s’ha vist reduït a professions molt específiques com les dedicades a la Marina Mercant, les relacionades amb el món de l’esport professional i alguna que altra oferta per personal altament qualificat. A causa d’això mateix que acabem d’explicar per a molts estrangers no residents a Espanya és de vital importància l’article 40 de la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, per quan regula determinades situacions en què es pot contractar un estranger en origen sense tenir en compte la situació nacional d’ocupació. Així mateix, és també molt important ja que pot anar dirigit a una persona en concret, sense que es limiti als supòsits de les ofertes d’ocupació de caràcter nominatiu de les contractacions en origen on només permet triar a un estranger amb nom i cognoms quan: 1) l’empresa que realitzi l’oferta iniciï el procés de selecció en una de les seves filials a l’estranger; 2) quan els treballadors escollits hagin estat titulars d’una autorització de residència temporal i treball prèvia a Espanya concedida d’acord amb el procediment de gestió col•lectiva de contractacions en origen, sempre que acreditin davant l’autoritat consular espanyola el retorn al seu país d’origen i no es trobin o resideixin a Espanya; i 3) quan així ho determini, amb caràcter excepcional, la Direcció General de Migracions (Art. 14 Ordre ESS/1/2012, de 5 de gener, per la qual es regula la gestió col•lectiva de contractacions en origen per a 2012).

Centrant-nos en el precepte 40 de la LOEX direm que aquells empresaris o ocupadors, que per les raons que fossin, desitgin contractar un estranger concret (amb nom i cognoms) que evidentment no es trobi en territori nacional, podrà fer-ho sense tenir en compte la situació nacional d’ocupació i sense que s’hagin d’ajustar al procediment estipulat per les contractacions en origen, única i exclusivament, quan es tracti de les persones reflectides en l’esmentat precepte. Com es tracta d’un llistat de persones molt llarg només ens centrarem en el cas que preveu la lletra a) de l’apartat primer de l’article 40, que estableix que no es veuran afectats per la situació laboral del país, podent ser contractats des d’Espanya en els seus països d’origen i sense estar sotmesos al contingent de treballadors estrangers que aprova anualment el Govern (regulat a l’article 39 de la LOEX): “Los familiares reagrupados en edad laboral, o el cónyuge o hijo de extranjero residente en España con una autorización renovada, así como al hijo de español nacionalizado o de ciudadanos de otros Estados miembros de la Unión Europea y de otros Estados parte en el Espacio Económico Europeo, siempre que estos últimos lleven, como mínimo, un año residiendo legalmente en España y al hijo no le sea de aplicación el régimen comunitario.”. La firma PMF ADVOCATS ha tingut l’oportunitat d’encarregar-se de casos en els que hem sol•licitat una autorització inicial de residència temporal i treball per compte d’altri mitjançant el procediment de l’article 40.1.a) de la LOEX, amb èxit. Ens sembla summament interessant, ja que dóna una possibilitat a aquells cònjuges i pares que no han pogut portar les seves parelles o fills per la via del reagrupament familiar -per no complir amb els requisits econòmics exigits per l’art 54 del RD 557/2011- o que no han pogut acollir-se al supòsit de familiar de comunitari. D’aquesta manera, i si aconsegueixen que una tercera persona ofereixi una ocupació als seus familiars, aquests podran venir a Espanya amb el corresponent visat. Un cop a Espanya tindran tres mesos (durada del visat) per donar-se d’alta a la Seguretat Social i un cop donats d’alta tindran un mes per sol•licitar la targeta d’identitat d’estranger, el que els permetrà residir i treballar a Espanya per durada d’un any i limitats al tipus de treball pel qual van ser contractats en origen (Article 63 Reial Decret 557/2011, de 20 d’abril).

En el cas de Catalunya i atès que té atorgada la competència executiva en matèria d’autoritzacions inicials de treball en el seu àmbit territorial, la sol•licitud d’autorització inicial de residència i treball per compte d’altri en base als supòsits de l’apartat primer de l’article 40 de la LOEX es dirigirà a les oficines habilitades de la Generalitat de Catalunya a la província que correspongui. La documentació que cal aportar per contractar un estranger en origen pel conducte del supòsit a) de l’article 40.1 de la LOEX variarà en funció de si l’ocupació oferta és de servei domèstic o no. Bàsicament se li exigirà a l’empresari, persona física o jurídica, que aporti documentació acreditativa de la seva solvència econòmica. Així, també s’aportarà amb la sol•licitud d’autorització inicial de residència temporal i treball el contracte laboral signat entre empresari i treballador; el passaport complet del ciutadà estranger a contractar per verificar que efectivament no es troba irregularment a Espanya i; lògicament, s’ha d’aportar la documentació necessària per justificar que es troba en algun dels supòsits de l’article 40 de la LOEX per no tenir en compte la situació d’ocupació del país. En el cas del 40.1.a) s’haurà d’adjuntar amb la sol•licitud documents que demostrin ser cònjuge o fill d’un estranger que resideix a Espanya amb una autorització renovada, com per exemple amb el certificat de matrimoni o el de naixement. Aquest últim també serà necessari per acreditar ser fill d’un estranger que hagi obtingut la nacionalitat espanyola; el mateix hauran de fer aquells ciutadans comunitaris (o parts de l’EEE) que vulguin portar els seus cònjuges o fills, quan portin residint un any a Espanya, i a aquells als quals no els sigui aplicable el règim comunitari. Per tant, veiem que es tracta d’una bona sortida per a aquells cònjuges o pares que no puguin acollir-se a la reagrupació familiar ni tampoc al règim de familiar de ciutadà de la UE per portar els seus esposos/es o als seus fills. Si aconsegueixen que un ocupador els ofereixi un lloc de treball podran venir a Espanya i residir i treballar al país per almenys un any. Sens dubte, una bona alternativa veient com està el panorama laboral d’Espanya que impossibilita que hi hagi un Catàleg d’Ocupacions de Difícil Cobertura amb feines que no requereixin una alta qualificació o una especialitat molt tècnica, així com els requisits econòmics que s’exigeixen per a la reagrupació familiar o per acollir-se a la via de familiar de comunitari.