Avantprojecte dels CIES: estada controlada o penitenciària?

L’Ordre de 22 de febrer de 1999 sobre normes de funcionament i règim interior dels Centres d’Internament d’Estrangers, és la norma que regula actualment els Centres d’Internament d’Estrangers (CIES). A causa de la importància de la matèria i al fet de tractar-se de la retenció i privació de llibertat d’estrangers amb una sanció d’expulsió administrativa, la disposició addicional tercera de la Llei Orgànica 2/2009, d’11 de desembre, de reforma de la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, va establir que el Govern disposava d’un termini de sis mesos per a l’aprovació d’un Reglament que desenvolupés el règim d’internament d’aquests estrangers. Aquest mandat no s’ha complert, ja que a data d’avui no s’ha aprovat el referit Reglament. Tanmateix, l’11 de juny de 2012 es va publicar l’Avantprojecte de Reial Decret pel qual s’aprovaria el Reglament de Funcionament i Règim interior dels Centres d’Estada Controlada d’Estrangers, que pretén convertir-se en el text definitiu de regulació del règim d’internament d’estrangers en situació irregular.

La primera novetat que introdueix l’Avantprojecte respecte a la vigent Ordre de 1999 és el canvi de denominació d’aquests Centres, que fins ara són coneguts com Centres d’Internament per a Estrangers, i que ara passaran a anomenar-se Centres d’Estada Controlada d’Estrangers. Eufemismes a part, considerem que encara que és necessari que es procedeixi a l’aprovació d’un reglament que reguli els Centres on són internats els estrangers als quals se’ls incoï un expedient sancionador d’expulsió d’acord amb l’article 62 de la LOEX, aquest Avantprojecte presenta serioses mancances que desvirtuen la seva finalitat. Basem aquesta afirmació en la lectura del referit Avantprojecte -que molt possiblement acabi sent el text definitiu del RD sobre els CIES-, ja que no soluciona les qüestions que diversos col•lectius socials i jurídics van instar al Govern a través de les seves recomanacions per tal d’esmenar certes irregularitats. En primer lloc, podem comprovar que efectivament hi ha hagut una millora en aquest Avantprojecte pel que fa a les comunicacions entre estrangers internats i els seus advocats particulars, afegint-se la garantia que se’ls oferirà els serveis d’un advocat d’ofici, quan no disposin d’un de particular. No obstant això, segueix sense semblar-nos encertat que aquestes comunicacions estiguin sotmeses a la “mera vigilància visual” per part dels funcionaris del centre. Les converses entre advocat i client s’haurien de dur a terme de forma totalment secreta i sense la interferència dels funcionaris, ni tan sols la visual, ja que no són penats, sinó persones que només han comès una infracció administrativa. Un altre aspecte que no regula l’Avantprojecte i que resulta de vital importància per marcar les diferències entre un règim penitenciari i un altre suposadament d’estada controlada és la possibilitat que els estrangers disposin d’una cosa tan simple com un telèfon mòbil personal, fet que s’omet, i que certament facilitaria moltíssim les comunicacions entre client i advocat.

Entre altres llacunes presents a la normativa vigent i que aquest avantprojecte no soluciona, trobem, en primer lloc, la manca de regulació sobre grups vulnerables susceptibles de ser internats, com ara gent gran, dones embarassades o persones amb malalties mentals, de manera que sorgeix la pregunta de què fem amb aquests col•lectius? Sens dubte, mereixerien un tractament específic i detallat dins de l’Ordre de 22 de febrer de 1999 que regula actualment el funcionament dels CIES i indubtablement en l’actual Avantprojecte. En segon lloc, i al nostre entendre, mereix major critica el contingut de l’article 56 de l’Avantprojecte, en el qual s’estableix que es permetran “mesures de contenció física personal així com la separació preventiva de l’intern en habitació individual” amb la finalitat d’evitar actes de violència o conductes similars. La nostra crítica no va dirigida al fet que es permeti certa “contenció física” per defugir mals majors, sinó que s’hagi desaprofitat l’oportunitat per regular un règim de faltes i sancions a propòsit dels estrangers internats per tal de prevenir possibles arbitrarietats o abusos de poder per part dels funcionaris i els Directors dels Centres, i l’efecte és una sensació de cert hermetisme legal. Així mateix, considerem que establir “cel•les de càstig o aïllament”, li posem el nom que li posem, no és la decisió més encertada per a un Centre d’estada que pretén ser de caràcter no penitenciari.

Malgrat que a Espanya hi ha hagut moltissima polèmica sobre els CIES i que associacions d’immigrants, ONG i fins i tot el Defensor del Poble han elevat les seves queixes al Ministeri de l’Interior per acabar amb els suposats abusos que es cometien en alguns CIES espanyols, hem de dir, com ja sabran, que l’internament d’estrangers als quals se’ls expedienta amb l’expulsió no és una cosa exclusiva d’Espanya, sinó que existeixen a tot Europa. La Directiva 2008/115/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2008, relativa a normes i procediments comuns en els Estats membres per al retorn dels nacionals de tercers països en situació irregular, coneguda com la “Directiva de la Vergonya”, es va encarregar de regular -molt concisament- la via de l’internament temporal d’estrangers mentre no es procedís a la seva expulsió. Resulta incomprensible que s’aprovés i acceptés pels Estats membres ratificar un text legal que habilita, en el seu article 15.5 i 6, un internament de fins a 18 mesos. Cal ser conscients que si Espanya volgués ampliar la durada màxima d’ingrés dels estrangers irregulars en aquests Centres, que actualment és de 60 dies, podria fer-ho fins a un màxim de 6 mesos en condicions normals i prorrogables per 12 mesos més en circumstàncies determinades. Aquests terminis ens semblen absolutament abusius i desproporcionats.

En definitiva, i reconeixent que s’han produït millores, l’Avantprojecte addueix de certes deficiències. Esperem que abans de procedir a la seva aprovació definitiva, aquestes mancances siguin esmenades i el text legal sigui millorat per tal de no caure en el manteniment del règim actual que és del tot insuficient per garantir els plens drets fonamentals dels interns. Tot això a la vista de les denúncies que ha rebut Espanya per part de la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i d’Interior del Parlament Europeu, la Comissió Europea contra el racisme i la intolerància, el Defensor del Poble i organitzacions com CEAR. Sobre això recomanem la lectura del profund estudi de la “Situación de los centros de internamiento para extranjeros en Espanya” realitzat per CEAR l’any 2009. Els assegurem que no els deixarà indiferents.