Noves traves per als familiars de ciutadans comunitaris que accedeixin a la residència permanent

Recentment la Subdelegació del Govern, almenys la de Girona, ha començat a requerir als titulars de targeta de residència com a familiars de ciutadans de la UE que sol•liciten la residència permanent que aportin juntament amb la sol•licitud contracte de treball i nòmines per acreditar la disponibilitat de mitjans econòmics. Doncs bé, sobre això considerem important deixar clar que aquest procedir -suposadament basat en Instruccions procedents des de Madrid- no és l’adequat.

El Reial Decret 240/2007, de 16 de febrer, sobre entrada, lliure circulació i residència a Espanya de ciutadans dels Estats membres de la Unió Europea i d’altres Estats part en l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu, que regula el dret de residència permanent dels ciutadans europeus i dels seus familiars que no siguin nacionals de cap Estat de la UE ni dels Estats part en l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu, estableix en el seu article 10.1 el següent: “Son titulares del derecho a residir con carácter permanente los ciudadanos de un Estado miembro de la Unión Europea o de un Estado parte en el Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo, y los miembros de la familia que no sean nacionales de uno de dichos Estados, que hayan residido legalmente en España durante un período continuado de cinco años. Este derecho no estará sujeto a las condiciones“Para que el derecho de residencia permanente constituya un verdadero instrumento de integración en la sociedad del Estado miembro de acogida en que reside el ciudadano de la Unión, una vez obtenido no debe estar sometido a condiciones.” previstas en el capítulo III del presente real decreto.” En el capítol III és on s’inclou i regula l’acreditació de mitjans econòmics tant per part dels ciutadans de la UE o de qualsevol Estat part del AEEE com dels seus familiars quan vulguin residir a Espanya. L’article 11.2 del RD 240/2007 per a l’obtenció de la targeta de residència permanent per als familiars dels ciutadans de la Unió o d’un Estat part en el AEEE que no siguin nacionals de cap d’aquests Estats, requereix com a documentació a aportar: passaport vàlid i en vigor, així com la documentació acreditativa de la continuació o, si s’escau, del cessament del vincle familiar que va donar origen a l’obtenció de la Targeta de familiar de comunitari .

D’altra banda, la Directiva 2004/38/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004, relativa al dret dels ciutadans de la Unió i dels membres de les seves famílies a circular i residir lliurement en el territori de els Estats membres per la qual es modifica el Reglament ( CEE ) N º 1612/68 i es deroguen les Directives 64/221/CEE, 68/360/CEE, 72/194/CEE, 73/148/CEE, 75/34/CEE, 75/35/CEE, 90/364/CEE, 90/365/CEE i 93/96/CEE, estableix en el seu article 16.1 el dret a la residència permanent dels ciutadans de la Unió que hagin residit legalment durant un període continuat de cinc anys a l’Estat on la sol•licitin. Així mateix, manifesta que aquest dret de residència permanent “no estará sujeto a las condiciones previstas en el Capítulo III.” El capítol III que esmenta el precepte exposat, igual que en el RD 240/2007, estableix les condicions econòmiques requerides tant als ciutadans de la Unió com als seus familiars per residir a l’Estat membre d’acollida. L’apartat dos de l’esmentat precepte continua: “El apartado 1 será asimismo aplicable a los miembros de la familia que no tengan la nacionalidad de un Estado miembro y que hayan residido legalmente durante un período continuado de cinco años consecutivos con el ciudadano de la Unión en el Estado miembro de acogida.”

De la simple lectura dels preceptes exposats tant del RD 240/2007 com de la Directiva 2004/38/CE fàcilment es conclou que els ciutadans de la Unió així com els seus familiars tenen dret a la residència permanent sense que se’ls pugui imposar les condicions que se’ls va exigir per obtenir la residència temporal (per més de tres mesos) a l’Estat membre d’acollida; és a dir, no se’ls pot requerir ni que siguin treballadors per compte d’altri o propi, ni estudiants amb mitjans econòmics per al seu sosteniment i el de la seva família, ni la d’acreditar que disposa d’aquests mitjans per a si i per als membres de la seva família.El Considerant catorze de la Directiva 2004/38/CE estipula que “Los justificantes requeridos por las autoridades competentes para la expedición de un certificado de registro o de una tarjeta de residencia deben precisarse de manera exhaustiva con el fin de evitar prácticas administrativas o interpretaciones divergentes que constituyan un obstáculo desproporcionado al ejercicio del derecho de residencia de los ciudadanos de la Unión o de los miembros de su familia.”

El Considerant divuit deixa claríssim la impossibilitat d’exigir als ciutadans de la Unió i als seus familiars per a l’adquisició de la residència permanent qualsevol requisit o documentació que no sigui la d’acreditar la residència legal i continuada per cinc anys al país, així com, si escau, la continuïtat o no del vincle familiar que va donar dret a l’obtenció de la TFC. Dit precepte diu així: “Para que el derecho de residencia permanente constituya un verdadero instrumento de integración en la sociedad del Estado miembro de acogida en que reside el ciudadano de la Unión, una vez obtenido no debe estar sometido a condiciones.”

Malgrat que sabem oficiosament que els funcionaris de les oficines d’estrangeria tenen instruccions precises de començar a requerir l’acreditació de mitjans econòmics suficients per al manteniment i el de la seva família del ciutadà de la Unió o del familiar d’aquest que no sigui nacional de cap Estat de la Unió ni del AEEE, no hem d’oblidar que la primacia en el nostre sistema és i serà sempre la normativa que es trobi vigent i sigui aplicable en el moment contemporani. Ergo, mentre no es modifiqui el Reial Decret 240/2007 ni la Directiva 2004/38/CE, els ciutadans de la Unió o de qualsevol Estat part en l’AEEE, així com els seus familiars que no siguin nacionals d’aquells, tindran dret a la residència permanent al país sense més condicionants que la d’haver residit per cinc anys al país i acreditar la continuïtat o, si escau, el cessament del vincle familiar que va donar dret a l’obtenció de l’estatut de familiar de comunitari.

Considerem de vital importància que aquesta informació sigui pública i coneguda per evitar que l’Administració incorri en vulneració de la legalitat vigent i actuï amb arbitrarietat extralimitant en les seves funcions i actuant com a legislador i no com a ens que està subjecte a la plena submissió de la Llei.