Sentència 132/2013 de 29 d’abril, del Jutjat Contenciós Administratiu 2 de Girona

Sentència 132/2013 de 29 d’abril, del Jutjat Contenciós Administratiu 2 de Girona

El 29 abril 2013 va ser estimat el recurs contenciós administratiu que varem interposar
-en representació d’un dels nostres clients- contra una resolució de la Subdelegació del Govern a Girona que denegava el Recurs de Reposició interposat al seu torn contra una altra Resolució de la mateixa administració per la qual se li denegava al nostre client l’autorització de residència temporal per raons humanitàries que va sol•licitar per perillar la seva vida en cas de tornar al seu país d’origen.

El motiu de denegació al•legat per l’Administració va ser que de la documentació aportada no s’inferia l’existència de motius suficients per concedir la referida autorització de residència. Doncs bé, en no especificar quins fets, quins documents o quins motius porten a la Subdelegació a tal conclusió PMF ADVOCATS va fonamentar la seva demanda en la transgressió per part de l’Administració de l’obligació legal de motivar les seves resolucions amb succinta referència de fets i fonaments de dret tal i com exigeix l’art. 54 de la Llei 30/1992. En cap moment es raona ni s’explica per què es considera que la situació i la documentació presentada pel recurrent no s’incardina en una de les raons humanitàries necessàries per procedir a la concessió de l’autorització de residència sol•licitada.

La Magistrada d’instància conclou que de la documentació aportada pel recurrent s’infereix sense cap mena de dubte que va fugir del seu país per perillar la seva vida a l’estar sota l’amenaça de mort per un grup criminal anomenat “les maras”, que li exigien el pagament d’un “impost revolucionari” per l’exercici de la seva professió (taxista) i que el seu germà va ser assassinat precisament al negar-se a pagar aquest impost. La sentència falla que segons la documentació aportada el recurrent demostra que aquest grup criminal actua amb total impunitat al seu país, que el seu germà va ser assassinat per aquest motiu, que la policia es va negar a prestar la protecció deguda, que abans de venir a Espanya es va traslladar de municipi al seu país en diverses ocasions, sent igualment localitzat per les maras i no quedant-li més remei que fugir rumb a Espanya. La Magistrada del Contenciós 2 dóna per certes tots els extrems exposats i revoca les resolucions desfavorables de l’Administració per no ser conformes a dret, ja que no van aportar cap prova de que tot el que s’ha dit i aportat pel recurrent no és verídic.