Sentència 58/2013 de 3 d’abril, del Jutjat Contenciós Administratiu 3 de Girona

Sentència 58/2013 de 3 d’abril, del Jutjat Contenciós Administratiu 3 de Girona

El passat 3 d’abril d’enguany va ser estimat el recurs contenciós administratiu que PMF ADVOCATS va interposar -en representació d’un dels nostres clients- contra una resolució de la Subdelegació del Govern a Girona que denegava el Recurs de Reposició interposat al seu torn contra una altra Resolució de la mateixa administració per la qual se li denegava al nostre client l’autorització de residència de llarga durada que va sol•licitar. El motiu de denegació va ser per haver estat fora d’Espanya per temps superior als 6 mesos permesos pel Reglament d’Estrangeria.

Aquesta part va fonamentar la demanda en l’aplicació incorrecta del precepte legalment pertinent per al cas en qüestió, ja que l’Administració va fonamentar la seva decisió en el contingut de l’Art 162.2 RD 557/2011, quan va haver-ho acudint al 148.2 del mateix text legal. Així com en l’aplicació directa de l’Art 4.3 de la Directiva 2003/109/CE del Consell, de 25 de novembre de 2003, relativa a l’Estatut dels nacionals de tercers països residents de llarga durada, que contempla un principi d’excepcionalitat de permanència fora del territori de l’Estat membre de residència superior al legalment previst per raons especifiques o excepcionals.

El Jutjat Contenciós Administratiu 3 de Girona va estimar el Recurs sobre ambdues consideracions jurídiques. D’una banda, per vulneració de la normativa vigent i del procediment legalment previst per a la denegació d’un permís permanent, acudint a una norma jurídica que no procedia en el present cas; i per un altre, per existir causa legítima, excepcional i justificada per la qual el sol•licitant va estar fora d’Espanya més dels sis mesos permesos per l’Art. 148 RD 557/2011 per a l’obtenció d’una autorització de llarga durada. El recurrent va patir una greu malaltia que el va mantenir ingressat en un hospital del país del qual és oriünd durant aproximadament un any, que va ser el període que va durar el tractament a què es va veure obligat per prescripció mèdica, no pot complir amb els períodes fixats en la normativa d’estrangeria per raons alienes a la seva voluntat. Circumstància totalment ignorada per l’Administració i reconeguda ara per la justícia.