Centres d'internament d'estrangers: valoració del nou reglament

Amb un retard considerable de més de 4 anys, finalment ha entrat en vigor el Real Decret 162/2014 de 14 de març, pel qual s’aprova el reglament de funcionament i règim interior del centres d’internament d’estrangers.

Els centres d’internaments d’estrangers, que són establiments públics de caràcter no penitenciari, s’han convertit en els darrers anys en una de les institucions de control de la immigració irregular més opaques i polèmiques de la legislació d’estrangeria, amb vulneracions reiterades del drets humans i fins i tot morts, que no han pogut ser degudament investigades davant la manca de transparència i regulació d’aquesta institució.

L’objectiu dels CIES, que depenen orgànicament del Ministeri de l’interior, és la de custodiar preventivament i cautelarment bé als estrangers irregulars, per garantir l’efectivitat de la seva expulsió, devolució o retorn per les causes previstes en la legislació d’estrangeria ; bé als estrangers que en base a l’article 89.6 del Codi Penal se’ls hi hagi substituït una pena privativa de llibertat per una mesura d’expulsió. El temps màxim d’internament en aquest centres és de 60 dies, i en tot cas aquest haurà de ser autoritzat i controlat judicialment.

El nou text pretén regular els drets dels estrangers internats, els seu exercici i garanties, però malgrat tot, i segons la nostra opinió, el text és insuficient i excessivament vinculat al ministeri de l’interior i al control policial, en perjudici del control judicial. Per altra banda, és un text excessivament ambigu i dubitatiu amb el drets fonamentals dels interns, que es troben majoritàriament en una situació de retenció cautelar per raó d’una infracció administrativa, però només en algun casos per una infracció penal. El cert és que la situació d’aquests estrangers malgrat no és nominativament penitenciaria, ho és “de facto” a tots els nivells. Caldria doncs al nostre entendre que els interns en els CIES gaudissin, per tal d’ajustar-nos a les normes elementals d’equitat , d’uns drets equiparables als drets de les persones sotmeses a un règim penitenciari.

Com a principals aspectes negatius hi trobem:

Dóna plens poders a la figura del Director del centre, amb multitud de competències sobre molts aspectes del funcionament intern del centre. Les seves potestats sobre registres integrals d’interns, cel•les, elaboració del reglament de règim intern, horaris, visites dels advocats fora d’horaris del centre, etc.. implanten un prisma policial i repressiu en favor de la seguretat . L’excessiu protagonisme del que gaudeix el director del centre dota les seves resolucions d’efectes clarament discrecionals i no vinculats a cap instància superior que les controli, ometent els jutges de vigilància, que són els que realment haurien de vetllar pel control del compliment dels drets humans dins el centre a través de l’article 62.6 de la Llei d’estrangeria. Aquest fet pot crear veritable inseguretat jurídica davant la omnipresència del director del centre.

Vulnera la Directiva 2008/115/CE doncs no dóna prou garantia de separació física dins els CIES entre els interns en situació irregular administrativa i els presos ordinaris via article 89.6 del Codi Penal.

Vulnera l’article 62 bis 1. f) de la Llei d’estrangeria limitant el dret de defensa i comunicació del interns amb els seus advocats, al sotmetre a la voluntat del director del centre “quan la urgència del cas ho justifiqui” l’autorització de les visites de familiars i advocats fora dels horaris del centre.

Obre la porta a internar a menors amb els pares que hagin comès infraccions administratives, però no dóna garanties que se’ls hi pugui proporcionar allotjaments adequats dins el centre, amb la qual cosa buida de contingut real el dret a que els interns puguin estar amb els seus fills.

Exclou les sales d’inadmissió dels aeroports del reglament dels CIES, amb la qual cosa es deixa aquests espais situats dins el territori espanyol a la discrecionalitat total de la policia i fora de qualsevol garantia de protecció real dels drets humans.

Crea, en el seu article 5, la inquietant possibilitat d’habilitar “altres centres d’ingrés temporal o provisional procurant que les seves instal•lacions i serveis siguin similars als del CIES, quan concorrin situacions d’emergència que desbordin la capacitat dels centres “ sense que aquesta possibilitat estigui recolzada sota el paraigües de la llei d’estrangeria. Aquest fer podria originar via reglamentària la creació de nous espais d’internament a conveniència situats fora del control judicial, i no previstos en la llei d’estrangeria.

No incorpora la nombrosa Jurisprudència que emana de les resolucions dels Jutjats de control dels CIES on es concretaven els drets que corresponien als interns, i que durant els darrers 4 anys han permès cobrir les llacunes legals que imposava la manca d’un reglament. Sembla ser que el nou reglament ha considerat extremadament molesta la figura del jutge de control, que recordem que recull la llei d’estrangeria, obviant la incorporació de molts dels drets que al nostre entendre són essencials : el dret de comunicació del interns amb el seu lletrat sense restricció d’horari, el dret a la informació sobre l’estat del seu expedient d’expulsió i concretament sobre les mesures cautelars i cautelaríssimes presentades davant els jutjats contenciosos per evitar l’expulsió, el dret a ser informat del dia exacte de la seva sortida o expulsió, el dret a la presentació de queixes i peticions, l’ aplicació de mesures sancionadores. Només alguns d’aquest drets es recullen finalment en el reglament, i en molts casos sota el control del director del centre.

Finalment i com a aspecte positiu celebrem la inclusió d’un servei d’assistència jurídica als CIES amb la col•laboració dels corresponents col•legis d’advocats adscrits al lloc on radica el centre. Al nostre entendre això ha de servir per solucionar molts dels problemes de comunicació existents actualment entre els interns i els seus lletrats, doncs molt sovint els advocats que assisteixen als estrangers en el moment en que el Jutge sol•licita els seu internament als CIES no són els mateixos que assumeixen la seva defensa en els procediments administratius d’expulsió.

La implementació d’aquest servei permetrà coordinar les accions legals que l’intern vulgui interposar contra la seva expulsió, per exemple, a través de la sol•licitud de mesures cautelars per evitar la seva expulsió juntament amb la petició de cessament de l’internament per desaparició de possibilitat real d’expulsió; també garantirà vehicular queixes o peticions referents a les condicions de l’internament; i fins i tot serà la via per detectar situacions d’asil, protecció internacional o de víctimes de tracta, als efectes de la seva petició i tramitació.

Per tant, més ombres que llums per un reglament que malgrat la llarga espera , no ha complert amb moltes de les recomanacions realitzades des de diversos organismes, Consejo General de la Abogacía, col•legis d’advocats d’arreu d’Espanya o el Defensor del poble que esperaven un protecció més ferma i contundent dels drets humans dels interns.

Pau Masó Frauca

PMF ADVOCATS