Modificació del RD 240/2007 i derogació de la disp. addicional 23 del RD 557/2011

26/11/2015

Ampliació dels familiars que poden acollir-se a la residència com a familiars de ciutadans de la UE

El passat 9 de novembre es va aprovar el RD 987/2015, pel qual es modifica el RD 240/2007, sobre entrada, lliure circulació i residència a Espanya de ciutadans dels Estats membres de la UE i d’altres Estats part en l’Acord sobre l’EEE.

Fins a la data, els familiars de ciutadans de la UE que no estaven inclosos en l’article 2 del RD 240/2007, se’ls possibilitava la seva regularització a Espanya a través de la disposició addicional 23 del RD 557/2011 mitjançant una autorització de residència per circumstàncies excepcionals per raó d’arrelament social.

Amb aquesta nova reforma s’inclou l’article 2.bis, que inclou l’anomenada “família extensa”, o sigui els membres de la família d’un ciutadà d’un EEMM, qualsevol que sigui la seva nacionalitat, sempre que estiguin al seu càrrec i visquin amb ell, o que per motius greus de salut o discapacitat sigui necessari que el ciutadà de la UE se’n faci càrrec de la seva cura personal.

També com a novetat s’inclou a la parella amb la qual mantingui una relació estable degudament provada. Aquesta última modificació permetria incloure també a aquells matrimonis celebrats a l’estranger que no es troben inscrits al Registre Civil Central i en base a això no se’ls està permetent a dia d’avui accedir a la residència com familiars de ciutadans de la UE.

En base a l’exposat i a aquesta nova regulació podran accedir a la residència com familiars de ciutadans de la UE els següents:

-Cònjuge (amb inscripció del matrimoni en el Registre Civil Central);

-Parella de fet degudament inscrita en un Registre públic;

-Cònjuge o parella de fet no inscrita ni en el Registre Civil Central ni en cap Registre públic, que pugui provar que hi ha una relació estable i duradora de parella. Tal acreditació es donarà si es demostra una convivència marital d’almenys un any continuat, i en el cas de tenir fills en comú, bastarà la convivència actual per ser considerats parella estable.

-Descendents menors de 21 anys del ciutadà de la UE, o els del seu cònjuge o parella registrada; o major de 21 anys que visqui a càrrec, dependència que s’ha de donar al país d’origen.

-Ascendents directes del ciutadà de la UE, o els del seu cònjuge o parella registrada; que visquin a càrrec i es demostri en origen, és a dir, que aquesta dependència es donava al país de procedència.

-Familiars no inclosos en l’article 2, sempre que demostrin que al país de procedència estan a càrrec o visquin amb el ciutadà de la UE.

-Aquells que per motius greus de salut o de discapacitat, sigui estrictament necessari que el ciutadà de la UE se’n faci càrrec d’aquest.

Aquesta nova regulació obeeix a un requeriment de la Comissió Europea que ha exigit estendre als familiars que en altre temps estaven inclosos en la disposició addicional 23a del RD 557/2011 en virtut de la Jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE, concretament en la Sentència de 5 setembre 2012 (assumpte Rahman) i 8 de novembre de 2012 (assumpte Lida).