Visat per reagrupació familiar

El Tribunal de Justícia de Madrid ens ha donat la raó respecte un matrimoni considerat de conveniència per l’ambaixada d’Espanya a l’Índia a efectes de concedir un visat de reagrupació familiar.

La nostra clienta, va sol·licitar una reagrupació familiar pel seu marit que inicialment va ser autoritzada per la Subdelegació del Govern a Barcelona. Posteriorment, la sol·licitud de visat va ser denegada per l’ambaixada en base a la presumpta mala fe i ànim migratori del matrimoni.

La sentència fonamenta que els indicis d’una suposada relació de conveniència no han estat provats ja que no consta que, el fet que la reagrupant, amb autorització de residència legal a Espanya, hagués tingut una relació sentimental prèvia al seu matrimoni pugui ser un element constitutiu d’un frau migratori, malgrat que els usos de l’Índia no ho permetin.

Es destaca la constant jurisprudència del Tribunal Suprem que indica que l’ambaixada no pot revisar una sol·licitud de visat com la present, si prèviament s’ha concedit al cònjuge reagrupat per part de la Subdelegació del Govern una autorització de residència temporal inicial. Aquesta doctrina assenyala que només és revocable la concessió del visat en cas que apareguin fets nous que puguin posar en dubte la veracitat de la documentació presentada.

Aquesta activitat probatòria cal fer-la a través d’una entrevista formal i legal determinada pel Reglament d’estrangeria, i no a través d’una agència d’investigació subcontractada per l’ambaixada. Per tant, al no constar que l’ambaixada realitzés aquesta entrevista al sol·licitant de visat per tal de detectar si el matrimoni era fictici, no s’ha pogut provar de forma fefaent la mala fe en el matrimoni.

SENTÈNCIA TSJ MADRID 301/2017

Pau Masó Frauca

PMF ADVOCATS