Com contractar estrangers en origen? Frustració generalitzada en les empreses pel fracàs del catàleg d'ocupacions de difícil cobertura

Recentment, diferents empreses i alguna patronal s'han posat en contacte amb el nostre despatx. 

–No trobo treballadors al meu sector! – ens informen.  

Seguidament, apareix la REPETIDA pregunta: –Puc contractar un estranger sense papers si us ofereixo un contracte? – La resposta és que no. 

–Com pot ser? –Tothom se sorprèn. – I llavors com ho puc fer? 

La llei només permet contractar un estranger que hagi complert 3 anys d'empadronament a Espanya, tingui cert grau d'integració, no tingui antecedents penals ia qui us oferim un contracte de treball viable i solvent. La resposta sol ser silenci i decebre.

La nova pregunta no triga a arribar: –Llavors, si no puc contractar un estranger sense papers, puc portar un estranger que és al seu país d'origen? 

Malauradament, els hem de contestar que la llei d'estrangeria no permet la contractació dels estrangers en origen a no ser que es compleixi alguna de les següents condicions:

1. Que es volen portar treballadors de Xile i Perú, amb qui Espanya té un conveni.
2. Que l'empresa presenti una oferta laboral davant de les oficines de treball de la Generalitat que acabi acreditant que no trobem ningú al mercat nacional disposat a treballar per nosaltres.
3. Que el treballador que volem portar tingui familiars directes residint a Espanya.

En cas que la resposta continuï sent que no, què seria la solució? 

La Llei d'estrangeria preveu que es puguin sol·licitar ofertes per estrangers que no es troben al nostre país , en cas que el lloc de treball ofert aparegui al CATÀLEG D'OCUPACIONS DE COBERTURA DIFÍCIL que trimestralment es modifica pel govern central de Madrid.

I quins llocs de treball apareixen? Doncs bé, el catàleg porta estancat des de fa uns quants anys amb ocupacions principalment del sector del mar, algunes de tècniques (com electricistes o lampistes) i poca cosa més.

Una propera reforma del reglament d'estrangeria podria fer canviar l'enfocament del catàleg. S'està estudiant modificar-lo per adaptar-lo a les necessitats cada vegada més grans de personal en multitud de sectors estratègics. 

Un dels sectors amb més demanda d'ocupació seria el sociosanitari on la manca de metges i enfermeres és endèmic. També a les feines de servei domèstic, on moltes de les persones que cuiden els nostres avis ho fan en completa irregularitat per la impossibilitat de regularitzar la seva situació fins que compleixen 3 anys. Per altra banda, també és persistent la manca de tècnics i peons de tot tipus de sectors industrials. Si posem el focus a un nivell formatiu més elevat, cada cop més empreses reclamin professionals especialitzats amb programadors informàtics i vinculats al big data i la IA. 

L'administració haurà de començar a tenir una visió més àmplia de les necessitats laborals reals de les nostres empreses. És un debat que no es pot ajornar. La manca d'una visió estratègica respecte al declivi de curva demogràfica demana posar el focus en una immigració que pugui entrar al nostre país de manera legal i segura, preferentment amb entrades migratòries a través de visats que donen garanties de seguretat a les persones que fins ara han d'arriscar les seves vinyes llençant-se al mar.  

La resposta als nostres clients l'ha de donar l'administració estatal i catalana, i no pot ser altra que una migració segura i legal. I sobretot que respongui a les necessitats de les nostres empreses per tal que aquestes puguin crear riquesa social i ocupació.

Pau Masó Frauca

PMF ADVOCATS